Yine

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	5.000  (2004 )
Autòcton de	Junín i Departament d'Ucayali
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak llengües piro
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	pib
Glottolog	yine1238
Ethnologue	pib
UNESCO	732
IETF	pib
Endangered languages	1636

El yine o 'piro és una llengua arawak del subgrup piro parlada al Perú. El grup també comprèn les llengües iñapari (†) i apurinã. Se'n parlen diverses varietats, la principal és la yine. Els machineris que viuen al Brasil (Acre) i s'ha informat que també a Bolívia parlen el que podria ser un dialecte del yine (Aikhenvald, Kaufman). Un vocabulari amb l'etiqueta Canamaré és "tan propera al piro [Yine] que es pot considerar com piro", però ha estat causa de confusió amb el kanamarí que no té relació.^[1]

Aquesta llengua també és nomenada Contaquiro, Pira, Piro, Pirro, Simiranch, o Simirinche. S'ha informat que "Cushichineri" és una llengua, però en realitat és un nom de família que s'utilitza amb els blancs (Matteson 1965). El nom "Mashco" de vegades s'ha aplicat incorrectament al Yine. (Vegeu Mashco Piro.)

Varietats extingides de Piro (Yine):^[2]:244

• Chontaquiro (Simirinche, Upatarinavo): riu Ucayali
• Manchineri (Manatinavo): riu Purus
• Kushichineri (Kuxiti-neri, Kujigeneri, Cusitinavo): alt riu Purus al Perú (el 1886, parlada al riu Curumahá o riu Curanja, i probablement també al riu Cujar)
• Kuniba (Kunibo): riu Juruá
• Katukina: Juruá River. Documentada per Natterer (1833). No s'ha de confondra amb el Katukina amb la que no té relació.
• Canamare (Canamirim, Canamary): riu Iaco, un tributari del riu Purus. Documentat per Spix (1819). No s'ha de confondre amb el Kanamarí amb la que no té relació.
• Mashco-Piro: riu Madre de Dios

Cap el 2000 bàsicament tots els 4.000 ètnics parlen l'idioma. Viuen al departament d'Ucayali i al departament de Cusco, prop del riu Ucayali i prop del riu Madre de Dios, a la regió de Madre de Dios. al Perú. L’alfabetització és comparativament alta. S'ha publicat un diccionari en l'idioma i l'idioma s'ensenya al costat de castellà en algunes escoles yine. També hi ha mil parlants de Machinere.^[3]

• Les vocals són nasalitzades després d'/h̃/.

• /w/ s’escolta com a aproximant bilabial [β̞] quan es troba davant d’una vocal tancada.
• /n/ se sent com [ŋ] abans de /k/.
• /ɾ/ es pot identificar [r] quan es troba en posició inicial de paraula.^[4]

Piro té una sintaxu activa–estativa.^[5]

• Campbell, Lyle. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997. 
• Matteson, Esther. (1965). The Piro (Arawakan) language. University of California Publications in Linguistics, 42. Berkeley y Los Angeles: University of California Press. (Es la tesis para doctorado presentada en 1963 a la University of California, Los Angeles.)
• Nies, Joyce, compilador. (1986). Diccionario piro (Tokanchi gikshijikowaka-steno). Serie Lingüística Peruana, 22. Yarinacocha: Ministerio de Educación and Instituto Lingüístico de Verano.
• Parker, Stephen. (1989). "Un análisis métrico del acento en el piro". Estudios etno-lingüísticos, Stephen Parker (ed.), pp. 114–125. Documento de trabajo 21. Yarinacocha, Pucallpa: Ministerio de Educación e Instituto Lingüístico de Verano.
• Solís Fonseca, Gustavo. (2003). Lenguas en la amazonía peruana. Lima: edición por demanda.
• Urquía Sebastián, Rittma. «La situación sociolingüística de la lengua yine en 2006». A: Situaciones sociolingüísticas de lenguas amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International and Universidad Ricardo Palma. [1], 2006. 
• Urquía Sebastián, Rittma. (2006). Yine. Ilustraciones fonéticas de lenguas amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International and Universidad Ricardo Palma.
• Urquía Sebastián, Rittma; Marlett, Stephen A. «Yine». Journal of the International Phonetic Association, 38, 3, 2008, pàg. 365–369. DOI: 10.1017/S0025100308003356.
• Urquía Sebastián, Rittma and Wagner Urquía Sebastián. (2009). Diccionario yine–castellano
• (tesi). 

Llengües del Perú
Varietats castellanes	Amazònic Andí Costaner Equatorial (Tumbes) Loncco
Llengües indígenes	Arawak Campa Ashaninca Ashéninka Axininca Caquinte Machiguenga Nanti Nomatsiguenga Piro Iñapari Mashco Piro Yine Alt Amazones Resígaro Occidental Chamicuro Yanesha' Aimara Aimara Jaqaru Bora–Witoto Bora Minica huitoto Murui huitoto Nüpode huitoto Ocaina Cahuapanes Chayahuita Jebero Jívaro Aguaruna Huambisa Shiwiar Pano Amawaka Iskonawa Kashibo Kashinawa Matsés/Pisabo Shipibo Yaminawa Quítxua Cajamarca–Cañaris Cajamarca Lambayeque Central Ancash Huánuco (Huallaga) Pacaraos Wanka Yaru Yauyos–Chincha Terres Baixes Chachapoyas Lamas Kichwa Meridional Ayacucho Cusco Cusco–Collao Puno Tucanes Orejón Secoya Tupí Cocama Omagua Zaparoanes Arabela Cahuarano Iquito Aïllades i altres Candoshi-Shapra Culle Ese ejja (família tacana) Harákmbut Culina (família arawana) Maynas Mochica Munichi Omurano Puquina Taushiro Ticuna Urarina Yagua
Llengües de signes	Llengua de signes peruana Llengua de signes Inmaculada Llengua de signes Sivia

Llengües de Bolívia
Llengua nacional	Castellà
Llengües indígenes	Arawak Baure Ignaciano Iñapari Moxo Pauna Trinitario Yine Pano–Tacana Araona Cavineño Chakobo Ese ejja Reyesano Tacana Toromona Yaminawa Chiriba (†) Quítxua Quítxua de Cusco–Collao Quítxua nordbolivià Quítxua sudbolivià Tupí Guaraní Bolivià oriental Guarayu Sirionó Yuki Mosetenes Tsimané Mosetén Uru-chipaya Uru Chipaya Altres Aimara Ayoreo Chiquitano Canichana Cayubaba Itonama Leco Kallawaya Moré Movima Puquina Tonalla Warázu Weenhayek Yuracaré
Llengües de signes	Llengua de signes boliviana
Cursiva indica llengua morta encara reconeguda per la Constitució de Bolívia.

Llengües arawak (Maipure)
Septentrional	Carib Lokono Caquetío Garifuna Kalhíphona Paraujano Shebaya Taïno Wayuunaiki Palikurrà Marawan Palikur Pidjana Aroaqui Atorada Mawayana Mapidian (?) Parawana Wapishana Alt Amazones Nawiki occidental Achawa Amarizana Anauyá Cabiyarí (?) Cabre (?) Guarú Kawishana Mandawaca Mariaté Pasé Piapoco Resígaro (?) Warekena Waraikú (?) Wainumá Wiriná (?) Yabaâna (?) Yucuna Yumana Nawiki oriental Baniwa Kurripako Tariana Central Alt Amazones Baré Abane Guinau Maipure Marawá Yavitero Manao Kariaí Manao Shiriana (?)
Meridional	Occidental Chamicuro Morique Yanesha' Paresí-Waurá Agavotaguerra (?) Custenau Enawené-Nawé Paresí Saraveca Waurá–Mehinaku Yawalapití Piro Apurinã Cararí Iñapari Mashco Piro yine Kanamaré Paraná-Mamoré Baure Chané Enawené-Nawé (?) Lapachu Moxo Pauna Terêna Campa Ashaninca Ashéninka Axininca Caquinte Machiguenga Nomatsiguenga Pucapucari
No classificades	Morique Irantxe
Macro-Arawakan	Arauán Guahiban Candoshi-Shapra Munichi Puquina
Enciclopédia das línguas Arawak * Henri Ramirez