| Karipuna Pa'ikwené, Pa'ikwaki | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 1.500 (2000-2010)[1][2] |
| Autòcton de | Estat d'Amapá |
| Estat |  Brasil Guaiana Francesa |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable i 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | plu |
| Glottolog | pali1279 |
| Ethnologue | plu |
| UNESCO | 306 |
| IETF | plu |
| Endangered languages | 2962 |
El palikur és una llengua ameríndia del grup de les llengües arawak parlada pels palikurs, un poble que viu a Brasil, al nord de l'Estat d'Amapá i a la Guaiana Francesa, a la frontera oriental.[3][4]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]| Labial | Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | sorda | p | t | k | |||
| sonora/small> | b | d | ɡ | ||||
| Fricativa | s | ʃ | h | ||||
| Nasal | m | n | |||||
| Aproximant | w | j | |||||
- Les oclusives en posició final de paraula se senten inèdites com [p̚, t̚, k̚, b̚, d̚, ɡ̚].
- /p/ es pot sentir com [v] o [β] quan abans de vocals tancades /i, u/, o en posició intervocàlica.
- /t, d, n/ quan es troba davant vocal anterior /i, ĩ/ se senten com a sons palatals i post-alveolars [tʃ, dʒ, ɲ].
Vocals
[modifica]| Frontal | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i ĩ | u ũ | |
| Mitjana | e ẽ | o õ | |
| Oberta | a ã |
- /e, o/ se senten [ɛ, ɔ] en diferents posicions.
- /a/ se sent com a vocal central nasalitzada [ɐ̃] quan és precedida de consonant nasal.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Palikur referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Palikur referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Rosélis Remor de Souza Mazurek «Mapping in the Oiapoque Indigenous Territories». Revue d'ethnoécologie, 9, 2016. DOI: 10.4000/ethnoecologie.2701.
- ↑ «Le palikur» (en francès).
- ↑ da Silva, Elissandra Barros. A Língua Parikwaki (Palikur, Arawak): Situação Sociolinguística, Fonética e Fonologia. Universidade Federal do Rio de Janeiro, 2016.
Enllaços externs
[modifica]- Lev, Michael; Stark, Tammy; Chang, Will (2012). Phonological inventory of Palikúr. The South American Phonological Inventory Database (version 1.1.3 ed.). Berkeley: University of California: Survey of California and Other Indian Languages Digital Resource.
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||
 Llengües de la Guaiana Francesa | |
|---|---|
| Llengua oficial | |
| Llengües indígenes | |
| Llengües de signes |
|
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||