Infotaula de llenguaCulina
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius3.900 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAcre, Estat de l'Amazones i Departament d'Ucayali Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües macroarawak
llengües arawanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cul Modifica el valor a Wikidata
Glottologculi1244 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecul Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1798 Modifica el valor a Wikidata
IETFcul Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1733 Modifica el valor a Wikidata

El culina (també kulína, kulyna, kulina, curina, corina, korina, culina-madijá, madijá, madija, madiha, madihá) és una llengua arawana del Brasil i el Perú parlada per prop de 4.000 culines. Amb tan pocs parlants, el culina es considera una llengua amenaçada. El culina és similar a la llengua dení, ja que fins i tot s’han considerat diferents dialectes de la mateixa llengua. Ambdues llengües tenen un ordre de paraules SOV,[1] així com tres conjunts de consonants africades alveolars. Es creu que la presència dels fonemes *s reconstruïts en lloc de la fricativa *sh és indicativa de les llengües culina i dení enfront d'altres llengües de la família arawana.[2]

Història i geografia

El poble culina viu tradicionalment als estats d'Acre i Amazones al Brasil i a la regió d'Ucayali al Perú.[3] A Acre i Ucayali, els pobles es troben al llarg dels rius Purus i Envira. A l'Amazones, els pobles es troben al voltant dels rius Juruá, Tarauacá i Jutaí.[3]

Classificació

El culina és membre de la família de les llengües arawanes.[3] Segons Dienst (2014), forma un continu dialectal madihá amb el jamamadi i el dení.[3] El terme madihá significa 'gent' en tots aquests idiomes.[3]

Gramàtica

L’ordre constituent bàsic és subjecte-objecte-verb. És predominantment un llenguatge marcador de nucli amb morfologia aglutinadora i certa fusió.[3] El culina és un llenguatge de nucli final i conté molts més sufixos que prefixos.Hi ha dues classes de noms i dos gèneres i l’acord sobre els verbs transitius està determinat per diversos factors complexos, tant sintàctics com pragmàtics.[3] En les oracions transitives, el verb concorda amb l’objecte en gènere i amb el subjecte en persona i número. En les frases intransitives, el verb coincideix amb el seu subjecte en persona, nombre i gènere.[3]

Fonologia

Consonants

Labial Dental Alveolar Velar Glotal
Oclusiva sonora b d̪
sorda p t̪ k
aspirada pʰ t̪ʰ kʰ
Fricativa h
Africada sonora d͡z
sorda t͡s
aspirada t͡sʰ
Nasal m n
Ròtica ɾ
Aproximant β~w

Els sons consonàntics /pʰ, t̪, d͡z, t͡s, t͡sʰ, ɾ, β~w/ també es podrien pronunciar /ɸ~f, t͡ʃ, z~ɟ, s, sʰ~ʃ, l, v/.

Vocals

Frontal Posterior
Tancada i (u)
Mitjana ɛ o
Oberta a

Un so [a] també pot variar fins a un so [ɨ]. El so vocàlic [u] només apareix als diftongs.[3]

Referències

  1. ↑ «Culina Language and the Culina Indian Tribe (Kulina Madihá, Kulína, Kulyna, Kurina, Corina, Madija, Kollina, Kulino)». [Consulta: 23 febrer 2018].
  2. ↑ Dienst, Stefan «The Innovation of s in Kulina and Deni». Anthropological Linguistics, 47, pàg. 424–441.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Stefan., Dienst. A Grammar of Kulina. Berlin/Boston: De Gruyter, 2014. ISBN 9783110339680. OCLC 898770080. 

Bibliografia

Categories