| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 30 (2011 ) |
| Autòcton de | Jeberos, Regió de l'Amazones i Departament de Loreto |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües jívaro-capahuanes llengües cahuapanes | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | jeb |
| Glottolog | jebe1250 |
| Ethnologue | jeb |
| UNESCO | 608 |
| IETF | jeb |
| Endangered languages | 852 |
Jebero (Chebero, Xebero, Xihuila) és una llengua amazònica moribunda parlada pels jeberos, Perú. Només el parlen un nombre reduït d’adults ancians (uns 30 de 2.500 individus) i pertany a la família cahuapanesa juntament amb chayahuita.
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | u | |
| Mitjana | ɘ | ||
| Oberta | a |
- /i/ varia entre el frontal tancat sense arrodonir [i], el frontal gairebé tancat sense arrodonir [i̞] i el frontal mitjà sense arrodonir [e].[1]
- /u/ vvaria entre [ʊ] arrodonit gairebé a prop gairebé a prop i mig a darrere dèbilment arrodonit [o̜], sent la darrera realització la que més habitual.[1]
- /ɘ/ varia entre mitjana gairebé anterior arrodonida [ɛ̽] i mitjana tencada sense arrodonir [ɘ].[1]
- /a/ varia entre oberta central no arrodonida [ä] i anterior retractada gairebé oberta [æ̠].[1] La carta vocàlica a Valenzuela i Gussenhoven (2013) posa /a/ en la posició central gairebé oberta [ɐ].
- En síl·labes tancades, /a/ es realitza com a central oberta mitjana sense arrodonir [ɜ].[1]
Consonants
[modifica]| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ɲ | |||
| Oclusiva | p | t | tʃ | k | ʔ | |
| Fricativa | s | ʃ | (h) | |||
| Vibrant | plana | r | ||||
| glotalitzada | ˀr | |||||
| Aproximant | central | w | ð | j | ||
| lateral | l | ʎ | ||||
- /m, p/ són bilabiald, mentre que /w/ és velar labialitzada.
- /tʃ/ és una africada, en lloc d'una oclusiva.[2] Tot i això, s'ha col·locat a la taula a d’aquesta manera per estalviar espai.
- /n, t, ð, l/ són laminal denti-alveolar [[n̪], [t̪], [ð̪], [l̪]].[3]
- En la cosa sil·làbica, /n/ es realitza amb un contacte més ampli, màxim dentoalveolo-velar [n̪͡ŋ].[3]
- Després d'/u, a/, el contacte denti-alveolar sovint no es fa, cosa que fa que /n/ soni més com un velar nasal [ŋ].[3]
- /ð/ de vegades pot sonar com si fos la consonant lateral, però mai es realitza com a lateral.[1]
- /ɲ, ʎ/ són dentoalveolo-palatal [[ɲ̪], [ʎ̪]].[3]
- /ʎ/ de vegades es realitza com una fricativa feble [ʎ̪˔].[1]
- /h/ només es produeix en la interjecció afirmativa [ahã].[2]
- /r/ es realitza com una bategant [ɾ] a l'aparició de la síl·laba i com una vibrant [r] en la coda sil·làbica.[3]
- /ˀr/ és uan bategant glotalitzada [ˀɾ]. Intervocalicalment, és realitzada com una seqüència [ɾʔ].[3]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Valenzuela, Pilar M. & Gussenhoven, Carlos (2013), "Shiwilu (Jebero)", Journal of the International Phonetic Association 43 (1): 97–106, doi:10.1017/S0025100312000370, <http://gep.ruhosting.nl/carlos/shiwilu_jipa19.pdf>
- (castellà) Butler, Lindsay Kay, Diccionario Shiwilu-Castellano, Castellano-Shiwilu Arxivat 2021-07-24 a Wayback Machine.
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
