| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 448 |
| Autòcton de | Regió d'Ica, Regió de Lima i província de Lima |
| Estat | Perú |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües aimara | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | jqr |
| Glottolog | jaqa1244 |
| Ethnologue | jqr |
| Linguist List | jqr |
| UNESCO | 607 |
| IETF | jqr |
| Endangered languages | 848 |
El jaqaru ([xaˈqaɾu]) és un idioma inclòs entre les llengües aimara,[1] a la qual també pertanyen l'aimara i el kawki. Es parla en les comunitats originàries d'Aiza, Colca i Tupe (districte de Tupe) a la província de Yauyos, a la regió de Lima, República del Perú.
Breu perfil
[modifica]És emparentat amb la llengua aimara. És poc documentat i té un nombre reduït d'usuaris; la majoria d'ells, bilingües. La major part dels seus parlants són dones. Segons el cens peruà del 2017 tenia 448 parlants d'un total de 533 jaquarus.[2]
Descripció lingüística
[modifica]El jaqaru és una llengua aglutinant, de tipus nominativo-acusatiu i amb nucli final amb ordre predominant SOV i postposicional.
Fonologia
[modifica]L'inventari consonàntic del jaqaru ve donat per:[3]
| Labial | Alveolar | Post- Alveolar |
Retrof. | Velar | Uvular | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva | sorda | p | t | tʲ | k | q | |
| ejectiva | pʼ | tʼ | tʲʼ | kʼ | qʼ | ||
| aspirada | pʰ | tʰ | tʲʰ | kʰ | qʰ | ||
| africada | sorda | c | č | č̣ | |||
| ejectiva | cʼ | čʼ | č̣ʼ | ||||
| aspirada | cʰ | čʰ | č̣ʰ | ||||
| fricativa | s | š | h (x) | ||||
| nasal | m | n | ñ | ŋ | |||
| sonorant | lateral | l | ʎ | ||||
| ròtica | ɾ | ||||||
| semivocal | w | i | |||||
L'inventari vocàlic distingeix tres timbres /i,a,o/ i dos graus de quantitat o longitud (breu / ultrabreus en Hardman, llargues /breus en Cerrón Palomino).
Gramàtica
[modifica]En el jaqaru, existeixen partícules d'inventari tancat que apareixen, amb freqüència, sense sufixs (a diferència de les categories lèxiques, on és molt rara l'aparició d'una arrel aïllada). Es troben en aquesta última classe les salutacions, les negacions i les fórmules especials (per exemple, elements equivalents a "tal vegada"). Així mateix, presenta paraules categoremàtiques, que funcionen com pronoms. No existeixen en la llengua paraules morfemàtiques; és a dir, no hi ha articles, preposicions o conjuncions; les funcions corresponents a aquestes paraules s'expressen mitjançant sufixos.
La gramàtica del jacaru presenta diferències importants respecte a de la del castellà.
Descripció cultural
[modifica]El jaqaru no s'ha eximit del contacte amb el castellà. Els jaqaru parlants han pres alguns préstecs d'aquella llengua adaptant-los als seus patrons configuracionales, com és el cas de uwija “ovella”, litxi “llet”, jáwasha “faves” i kisu “formatge”.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Alfredo Torero. Idioma de los andes. Lingüística e Historia
- ↑ Jaqarus al BPDI del Perú
- ↑ Adelaar & Muysken, 2004, p. 313
- ↑ Lovón Cueva, Marco Antonio (2009). Hacia una teoría de la complejidad: estudio etnolingüístico y cognitivo de la correlación entre los platos típicos tupinos y su construcción lexical en la lengua jaqaru. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. Lima: Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Facultad de Letras y Ciencias Humanas.
Bibliografia
[modifica]- Registro Nacional de Identificación y Estado Civil - RENIEC (2015) Tesoro de nombres Jaqaru ISBN 978-612-4285-00-4
- Registro Nacional de Identificación y Estado Civil - RENIEC (2015 Buena Práctica Intercultural Registro Civil Bilingüe: El RENIEC al rescate de la lengua Jaqaru ISBN 978-612-46285-9-7
- Adelaar, Willem & Muysken, Peter. The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 124-129. ISBN 978-0-521-36275-7.
- Barranca, Sebastián. 1876. "Fragmentos de una gramática para el cauqui" En: El Siglo, Nº 25-26.
- Matos Mar, José. 1951. Marco geográfico del área cultural del kauke en el Perú. Lima: Universidad Nacional Mayor de San Marcos, Instituto de Etnología, Publicación Nº. 1.
- Matos Mar, José. 1951. La ganadería en la comunidad de Tupe. Lima: Universidad Naciona Mayor de San Marcos, Instituto de Etnología, Publicación Nº. 2.
- Matos Mar, José. 1951. El área cultural del idioma kauke en el Perú. Lima: Universidad Naciona Mayor de San Marcos, Instituto de Etnología, Publicación Nº. 4.
- Farfán, José Ma. Benigno. 1953. "Colección de textos de hage-aru o kawki". En: (Perú) Revista del Museo Nacional, Tomo xxi.
- Cerrate Valenzuela, Emma; y Tovar Serpa, Óscar. 1954. "Informe preliminar del estudio botánico de Tupe". En: (Perú) Revista del Museo Nacional, Tomo xxiii, p. 140-161.
- Matos Mar, José. 1956. Yauyos, Tupe y el idioma kauke. En: (Perú) Revista del Museo Nacional, Tomo xxv, p. 3-46.
- Farfán, José Ma. Benigno. 1961. "Diccionario conciso castellano-jaquearu-quechua". En: (Perú) Revista del Museo Nacional, Tomo xxx, p. 19-40.
- Hardman, Martha James. 1966. Jaqaru: Outline of Phonological and Morphological Structures. La Haya: Mouton & Co.
- Delgado de Thays, Carmen. 1968. Religión y magia en Tupe (Yauyos). México: Centro Internacional de Documentación (CIDOC), Sondeos Nº 28.
- Hardman, Martha James 1978. "Jaqi: The Linguistic Family". The International Journal of American Linguistics. Volume 44. pp. 146–153.
- Hardman-de-Bautista, Martha James 1978. "Linguistic Postulates and Applied Anthropological Linguistics". In V. Honsa and M. J. Hardman-de-Bautista (eds) Papers on Linguistics and Child Language. New York: Mouton Publishers.
- Hardman, Martha James 1983. "'And if We Lose Our Name, Then What About Our Land', or What Price Development?" Evaluating Gender Relations Volume 35, number 3. pp. 151–161.
- Hardman, Martha James 2000. Jaqaru. Germany: Lincom Europa.
- Hardman, Martha James. 1983. Jaqaru: Compendio de estructura fonológica y morfológica. Lima: Instituto de Estudios Peruanos & Instituto Indigenista Interamericano.
- Belleza Castro, Neli. 1995. Vocabulario Jacaru-Castellano Castellano-Jacaru (Aimara tupino). Cusco: Centro de Estudios regionales Andinos Bartolomé de las Casas.
- Belleza Castro, Neli. 2005. Jaqaru yatyitna[Aprendamos el Jaqaru]. Huancayo: Asociación Jaqmashi.
- Bautista Iturrizaga, Dimas. 2010. Mark Qillqa Tupe: Estudio histórico-cultural de Marka-Tupe, pueblo de habla Jaqaru, año 750 D.C.-2010 . Lima: Universidad Nacional Mayor de San Marcos, Fondo Editorial (543 pp.).
- Lovón Cueva, Marco Antonio. 2009. Hacia una teoría de la complejidad: estudio etnolingüístico y cognitivo de la correlación entre los platos típicos tupinos y su construcción lexical en la lengua jaqaru. Lima: Universidad Nacional Mayor de San Marcos. http://cybertesis.unmsm.edu.pe/bitstream/cybertesis/949/1/Lovon_cm.pdf Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
