Kumeyaay

Kumiai
Tipus	llengua
Dialecte de	diegueño
Ús
Parlants	Mèxic 289 (2010)[1] Estats Units 100 (2000)[2]
Parlants nadius	500  (2020 )
Autòcton de	Califòrnia i Baixa Califòrnia
Estat	Estats Units, Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux hoka-sioux llengües yuma-cochimí diegueño
Característiques
Sistema d'escriptura	cap valor
Institució de normalització	INALI
Codis
ISO 639-2	dih-kum
ISO 639-3	dih
Glottolog	kumi1248
Endangered languages	847

El kumeyaay (també diegueño del Sud, campo o kumiai) és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, parlada pels kumeyaays als estats de Califòrnia (Estats Units) i Baixa Califòrnia (Mèxic). El nom natiu d'aquesta llengua és kamia.

Sovint les llengües dels pobles veïns als kumiai, com el tiipai i l'ipai són considerats com una mateixa llengua, de la qual els idiomes esmentats constitueixen simplement dialectes.^[3] El Catálogo de lenguas indígenas nacionales a Mèxic té per separat a l'idioma ku'ahl /kwʔahl/, no obstant això l'Ethnologue mostra que és un dels noms que rep l'idioma kumiai.^[4]

La documentació publicada per a la llengua kumiai sembla estar limitada a uns pocs textos (cf. Mithun 1999:578).

Hinton (1994:28) suggereix una estimació conservadora de 50 parlants supervivents de kumeyaay. Una estimació més liberal (fins i tot amb els parlants d'ipai i tiipai), amb el suport dels resultats del Cens de 2000, és de 110 persones als EUA, incloent 15 persones menors de 18.

• Leanne Hinton. 1994. Flutes of Fire: Essays on California Indian Languages. Heyday Books, Berkeley, California.
• Langdon, Margaret. 1990. "Diegueño: how many languages?" In Proceedings of the 1990 Hokan-Penutian Languages Workshop, edited by James E. Redden, pp. 184-190. University of Southern Illinois, Carbondale.
• Mithun, Marianne. 1999. The Languages of Native North America. Cambridge University Press.
• Erlandson, Jon M., Torben C. Rick, Terry L. Jones, and Judith F. Porcasi. "One If by Land, Two If by Sea: Who Were the First Californians?" California Prehistory: Colonization, Culture, and Complexity. Eds. Terry L. Jones and Kathryn A. Klar. Lanham, Maryland: AltaMira Press, 2010. 53-62. ISBN 978-0-7591-1960-4.
• Kroeber, A. L. Handbook of the Indians of California. Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. Washington, DC, 1925.
• Luomala, Katharine. "Tipai-Ipai." Handbook of North American Indians. Volume ed. Robert F. Heizer. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. 592-609. ISBN 0-87474-187-4.
• Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1
• Shipek, Florence C. "History of Southern California Mission Indians." Handbook of North American Indians. Volume ed, Heizer, Robert F. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. 610-618. ISBN 0-87474-187-4.
• Shipek, Florence C. "The Impact of Europeans upon Kumeyaay Culture." The Impact of European Exploration and Settlement on Location Native Americans. Ed. Raymond Starr. San Diego: Cabrillo Historical Association, 1986: 13-25.
• Smith, Kalim H. 2005. "Language Ideology and Hegemony in the Kumeyaay Nation: Returning the Linguistic Gaze". Master's Thesis, University of California, San Diego.

• Richard L. Carrico. «BOOKS: Can language preservation battle be won?». North County Times, 21-05-2012. [Consulta: 7 agost 2012].
• Richard Carrico. «Land/History/Language». Kumeyaay Placenames Project, 2010. [Consulta: 8 agost 2012].^{[Enllaç no actiu]}

Llengües de Califòrnia
Itàliques indica Llengua extingida
Algiques	Wiyot Yurok
Atapascanes	Tolowa Hupa Mattole Kato Wailaki
Chumash	Obispeño Cruzeño Purisimeño Ineseño Barbareño Ventureño
Ohlone	Karkin Chochenyo Ramaytush Tamyen Awaswas Mutsun Rumsen Chalon
Hoka	Chimariko Karuk Palaihnihanes Achumawi Atsugewi Pomo Pomo del nord-est Pomo de l'est Pomo del sud-est Pomo del nord Pomo central Pomo del sud Kashaya Washo Mohave Kumeyaay Tiipai Ipai Yana Yahi
Penutianes	Klamath-modoc Yokut Wintu Miwok Bay Miwok Coast Miwok Lake Miwok Plains Miwok Central Sierra Miwok Southern Sierra Miwok Northern Sierra Miwok Maidu Chico Maidu Konkow Nisenan
Shasta	Konomihu Shasta New River Okwanuchu Shasta
Uto-asteca	Cahuilla Cupeño Kawaiisu Kitanemuk Luiseño-Juaneño Mono Paiute del nord Timbisha Serrano Xoixon Tataviam Tongva Ute/paiute del sud
Wintuan	Nomlaki Patwin Patwin del sud Wintu
Yokuts	Yokuts Buena Vista, Chukchansi, Gashowu, Yokuts Kings River, Palewyami, Tule-Kaweah, Yokuts de la vall
Yuki-wappo	Yuki, Wappo
Llengües aïllades	Esselen, Chimariko, Karuk, Salinan, Takelma
Mesoamericanes	Amuzgo Chatino Chontal de Tabasco Chinanteca Ch'ol Huichol Quitxé Mam Mazateca me'phaa Mixe Mixteca Nàhuatl Otomí Purépetxa Rarámuri Tacuate Tojolabal Triqui Tzeltal Tzotzil Uspantek Yukatek Zapotec Zoogocho Zapotec Zoque
Asiàtiques	Xinès Coreà Tagalog Vietnamita
Indoeuropees	Anglès dels Estats Units Anglès de Califòrnia Anglès xicano Espanyol Armeni Panjabi Rus

Llengües de Mèxic
Llengües oficials	Espanyol  · Mexicà  · Yucatec  · Mixteca  · Zapoteca  · Tzeltal  · Tzotzil  · Otomí  · Totonaca  · Mazateca  · Ch'ol  · Huastec  · Chinanteca  · Mixe  · me'phaa  · Mazahua  · Purépetxa  · Rarámuri  · Zoque  · Amuzgo  · Chatino  · Chontal de Tabasco  · Tojolabal  · Mayo  · Triqui  · Tepehuan  · Huichol  · Kekchi  · Tepehua  · Yaqui  · Popoloca  · Quitxé  · Txitximeca Jonaz  · Cora  · Guarijío  · Lacandó  · Chocho  · Seri  · Pima Bajo  · Chuj  · Cocopa  · Paipai  · Matlatzinca  · Mam  · Mocho'  · Pame  · Kickapoo  · Huave  · Cuicatec  · Tlahuica  · Tacuate  · Papago  · Tiipai  · Ixil  · Chontal d'Oaxaca  · Kiliwa  · kumiai  · Awakatek  · Ixcateca  · Papabuco  · Solteco
Altres llengües parlades a Mèxic	Plautdietsch  · Chipileño  · Mascogo  · Anglès  · Francès  · Basc  · Català  · Molokà  · Hebreu  · Àrab  · Xinès  · Cantonès  · Caló  · Ídix
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants.