| Nduudu yu | |
|---|---|
| Tipus | llengua  |
| Ús | |
| Parlants | 12.785 (2005)[1] |
| Autòcton de |  Mèxic |
| Estat | La Cañada i La Mixteca, Oaxaca. |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues llengües mixteques llengües mixtec-cuicateques | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | SEP |
| Codis | |
| ISO 639-2 | cux, cut |
| Glottolog | cuic1234 |
| Endangered languages | 3471 |
El cuicatec és un idioma parlat pels cuicatecs a les viles de San Pedro Teutila i San Juan Tepeuxila, al centre de la serra mare oriental de l'Estat d'Oaxaca. Aquesta llengua, juntament amb el mixteca i el triqui, formen el grup mixteca i aquesta al gran tronc otomang. Compta amb aproximadament 12.610 parlants[2] S'estan emetent programes de ràdio en cuicatec a l'emissora XEOJN, situada a San Lucas Ojitlán, Oaxaca, sota el patrocini de la CDI.
Etimologia de Cuicatlan
[modifica]Cuicatlan és un exònim nahua que significa 'Lloc de la teca',[3] el nom original d'aquest lloc en llengua cuicatec és Yabaham 'casa de terra' (autònim). Al poble cuicatec també se l'anomena Nduudu yu.
Variants
[modifica]L'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI), revela en la seva catalogo de llengües indígenes que hi ha tres variants,[4] que són:
- dibaku, cuicatec central
- duaku, cucatec septentrional
- dubaku, cuicatec oriental
No obstant això Ethnologue registra només dues variants:
- Cuicatec de Tepeuxila
- Cuicatec de Teutila
Característiques
[modifica]L'idioma cuicatec s'escriu amb l'alfabet llatí juntament amb alguns diacrítics per marcar els tons. Segons Basauri (1990), el cuicatec és una llengua polisintètica, és a dir, compta amb arrels entorn de les quals s'agrupen altres paraules i partícules per matisar el significat. El cuicatec també és una llengua tonal i compta amb 3 tons:
- To alt: cúú colobra
- To mitjà: cu'u plat
- To baix: cūū campana
El signe (') representa al saltillo o oclusiva glotal, oclusió o tancament instantani de les cordes vocals. Per exemple:
- 'cūū aquest
- cu'u plat
La nasalització es marca amb una n en superíndex. Per exemple:
- yuun panotxa
- chéen corral
Vocabulari cuicatec
[modifica]Números
[modifica]- āmā un
- uvi dos
- inu tres
- kūun quatre
- xú'ún cinc
Referències
[modifica]- ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
- ↑ INEGI 2005 Arxivat 2011-08-14 a Wayback Machine., parlants de llengües indígenes a Mèxic.
- ↑ Campbell 1997:402)
- ↑ INALI, Catálogo de Lenguas Indígenas.
Bibliografia
[modifica]- Basauri, Carlos (1928). La situación actual de la población indígena de México. Publicaciones de la Secretaría de Educación Publica, vol. 16, no. 8. Ciudad de México: SEP.
- Anderson, E. Richard & Hilario Concepción R. 1983. Diccionario cuicateco: español-cuicateco, cuicateco-español. Ciudad de México: Instituto Lingüístico de Verano.
- Summer Institute of Linguistics (1961). 'Iiti s'een chi vee 'in'yeendi 'cuu. Idioma cuicateco de Tepeuxila, Oax. Publicado por el Instituto Lingüístico de Verano en cooperación con la Dirección General de Asuntos Indígenas de la Secretaria de Educación Publica. Ciudad de México.
- Bradley, David P. 1991. A preliminary syntactic sketch of Concepción Pápalo Cuicatec. In C. Henry Bradley and Barbara E. Hollenbach (eds.), Studies in the syntax of Mixtecan languages 3, pp. 409–506. Dallas: Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington.
- Campbell, Lyle. 1997. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press.
- Needham, Doris & Marjorie Davis. 1946. Cuicateco phonology. International Journal of American Linguistics 12: 139-46.
Enllaços externs
[modifica]| Llengües oficials | Espanyol · Mexicà · Yucatec · Mixteca · Zapoteca · Tzeltal · Tzotzil · Otomí · Totonaca · Mazateca · Ch'ol · Huastec · Chinanteca · Mixe · me'phaa · Mazahua · Purépetxa · Rarámuri · Zoque · Amuzgo · Chatino · Chontal de Tabasco · Tojolabal · Mayo · Triqui · Tepehuan · Huichol · Kekchi · Tepehua · Yaqui · Popoloca · Quitxé · Txitximeca Jonaz · Cora · Guarijío · Lacandó · Chocho · Seri · Pima Bajo · Chuj · Cocopa · Paipai · Matlatzinca · Mam · Mocho' · Pame · Kickapoo · Huave · Cuicatec · Tlahuica · Tacuate · Papago · Tiipai · Ixil · Chontal d'Oaxaca · Kiliwa · kumiai · Awakatek · Ixcateca · Papabuco · Solteco |  |
|---|---|---|
| Altres llengües parlades a Mèxic | ||
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants. | ||
