| Kʼahšá:ya | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 45 (1994)[1] |
| Parlants nadius | 45 |
| Parlat a | comtat de Sonoma |
| Autòcton de | Nord de Califòrnia |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües pomo | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | kju |
| Glottolog | kash1280 |
| Ethnologue | kju |
| UNESCO | 837 |
| IETF | kju |
| Endangered languages | 1534 |
El kashaya (també pomo del sud-oest, Kashia) és una llengua pomo del Nord de Califòrnia parlada per una fracció del poble pomo la llar històrica dels quals era a la Costa del Pacífic del que avui és Comtat de Sonoma (Califòrnia), i també es troba seriosament en perill. Les llengües pomo han estat classificades com a part del hoka (encara que l'estat del mateix hoka és controvertit). El nom Kashaya correspon a les paraules en les llengües veïnes amb significats com "hàbil" i "jugador expert". És parlat per la banda Kashia d'indis pomo de la ranxeria Stewart Point.[2]
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]El kashaya té cinc vocals, que poden ser curtes i llargues.
| Curta | Llarga | |||
|---|---|---|---|---|
| Frontal | Posterior | Front | Back | |
| Alta (tancada) | i | u | iː | uː |
| Mitjana | e | o | eː | oː |
| Baixa (oberta) | a | aː | ||
La longitud de la vocal és contrastiva en parelles com ʔihya "os" versus ʔihya: "vent", i dono "turó, muntanya" versus dono: "cim".
Consonants
[modifica]El kashaya té les consonants que es mostren a la taula de sota, seguint l'estil de la transcripció establert per Oswalt (1961). La lletra c representa l'africada /t͡ʃ/, que sona fonològicament com una palatal. Les coronals no difereixen tant en la ubicació del contacte contra la part superior de la boca com en la configuració de la llengua. La dental t és descrita per Oswalt (1961) com a post-dental entre antics parlants però com a interdental entre parlants més joves fortament influenciats per l'anglès, similar al lloc d'articulació de /θ/. Aquesta oclusiva dental té una articulació laminar potser millor transcrita en IPA com a /t̻/. L'oclusiva alveolar ṭ és una articulació apical, més precisament /t̺/. Per als parlants més joves s'assembla a posició t anglesa. Aquesta taula tracta aspirades i glotalitzades sonorants com a segments individuals;[3] Oswalt les analitzà com a seqüències d'una sonorant més /h/ o /ʔ/, de la qual sovint deriven.
| Labial | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | plana | p | t [t̻] | ṭ [t̺] | c [t͡ʃ] | k | q | ʔ |
| aspirada | pʰ | tʰ [t̻ʰ] | ṭʰ [t̺ʰ] | cʰ [t͡ʃʰ] | kʰ | qʰ | ||
| ejectiva | pʼ | tʼ [t̻ʼ] | ṭʼ [t̺ʼ] | cʼ [t͡ʃʼ] | kʼ | qʼ | ||
| Sonora | b | d [d̺] | ||||||
| Fricativa | Sonora | (f) | s | š [ʃ] | h | |||
| ejectiva | sʼ | |||||||
| Nasal | plana | m | n | |||||
| aspirada | mʰ | nʰ | ||||||
| glotalitzada | mʼ | nʼ | ||||||
| Aproximant | plana | w | l (r) | y [j] | ||||
| aspirada | wʰ | lʰ (rʰ) | yʰ [jʰ] | |||||
| glotalitzada | wʼ | lʼ (rʼ) | yʼ [jʼ] | |||||
Les consonants /f, r/ només es troben en préstecs; degut a la influència de l'anglès els préstecs de l'espanyol i el rus reben una pronunciació de /r/ com en là'anglès americà. Les oclusives sonores /b, d/ són la realització de /mʼ, nʼ/ en posició inicial de síl·laba.
Notables parlants kashaya
[modifica]- Langford "Lanny" Roger Pinola (25 d'abril de 1938- 21 d'abril de 2003) va viure a la reserva Kashaya fins als sis anys.[4]
- Essie Pinola Parrish (1902–1979), destacada cistellaire, educà nens kashaya children en la llengua i "compilà un diccionari pomo kashaya treballant amb Robert Oswalt, un acadèmic de Berkeley estudiós de camp de les llengües ameríndies."[5]
Referències
[modifica]- ↑ Kashaya referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ About Us. Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine. Kashia Band of Pomo Indians of Stewarts Point Rancheria. (retrieved 28 July 2009)
- ↑ Buckley, Eugene (1994). Theoretical aspects of Kashaya phonology and morphology. CSLI Publications, Stanford University.
- ↑ Fimrite, Peter «Langford Pinola -- Native American storyteller - SFGate». SFGate, 29-04-2003 [Consulta: 8 abril 2013].
- ↑ «Essie Parrish, Kashaya Pomo Doctor». PR Web: Marin Museum of the American Indian presents The Final Fall Lecture Series, 27-10-2002. [Consulta: 8 abril 2013].
Bibliografia
[modifica]- Buckley, Eugene (1994). Theoretical aspects of Kashaya phonology and morphology. CSLI Publications, Stanford University.
- California Indian Library Collections Project. «Pomo/Kashaya Bibliography». Publisher: www.mip.berkeley.edu, no date. [Consulta: 19 desembre 2009].
- McLendon, Sally. (2003). Evidentials in Eastern Pomo with a comparative survey of the category in other Pomoan languages. In A. Y. Aikhenvald & R. M. W. Dixon (Eds.), Studies in evidentiality(pp. 101–129). Typological studies in language (Vol. 54). Amsterdam: John Benjamins Publishing Company. ISBN 90-272-2962-7; ISBN 1-58811-344-2.
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Oswalt, Robert L. (1961). A Kashaya grammar (Southwestern Pomo), PhD dissertation, University of California, Berkeley.
Enllaços externs
[modifica]- Kashia Band of Pomo Indians of Stewarts Point Rancheria Arxivat 2016-01-10 a Wayback Machine.
- Kashaya al Survey of California and Other Indian Languages
- Kashaya basic lexicon at the Global Lexicostatistical Database
- OLAC resources in and about the Kashaya language
 Llengües de Califòrnia | |
|---|---|
Itàliques indica Llengua extingida | |
| Algiques | |
| Atapascanes | |
| Chumash | |
| Ohlone | |
| Hoka | |
| Penutianes | |
| Shasta | |
| Uto-asteca | |
| Wintuan | |
| Yokuts | |
| Yuki-wappo | |
| Llengües aïllades | |
| Mesoamericanes | |
| Asiàtiques | |
| Indoeuropees |
|
