Eza'r | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 1.625 (2005)[1] |
Autòcton de | Mèxic |
Estat | Guanajuato i estat de Querétaro |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues llengües otopame | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | SEP |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-2 | pei |
ISO 639-3 | pei |
Glottolog | chic1272 |
Ethnologue | pei |
UNESCO | 697 |
IETF | pei |
Endangered languages | 3457 |
El txitximeca jonaz o jonaz és una llengua indígena de Mèxic parlada per uns 1.625 txitximeques jonaz a la Missió de Chichimecas prop de San Luis de la Paz a l'estat de Guanajuato. L'idioma jonaz pertany a la subfamília otopame de la família otomang. Els txitximeques jonaz s'autodenominen amb l'autònim úza i anomenen la seva llengua eza'r.
Actualment la llengua només es parla en San Luis de la Paz (Guanajuato) en la ranxeria Missió de Chichimecas, situada sobre un petit turó a l'est del poble. En 1934, Jacques Soustelle en un treball de camp va registrar allí 452 txitximeques, 63 dels quals eren nens que acudien a l'escola local. Abans d'aquesta data la llengua també s'hauria parlat en cinc altres ubicacions:
L'inventari consonàntic del txitximeca jonaz es resumeix en el següent quadre:
Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nasal | m | m | n | n | ||||||
Oclusiva | p | b | t | d | k | g | ʔ | |||
Fricativa | s | z | ʃ | h | ||||||
Africada | ʦ | ʧ | ʤ | |||||||
Líquida | ɾ | |||||||||
Aproximant | l | w |
L'oposició entre els parells de nasals /m, n/ i /m, n/ és de tipus fortis/lenis.
Quant a les vocals la llengua posseeix tant vocals orals /i ɪ u e o æ ɑ/ coo nasals /ĩ ɪ̃ ũ ẽ õ œ̃ ɑ̃/.[2] Endemés el txitximeca jonaz és una llengua tonal que distingeix dues tonalitats ("alta" i "baixa").[3]
Llengües oficials | Espanyol · Mexicà · Yucatec · Mixteca · Zapoteca · Tzeltal · Tzotzil · Otomí · Totonaca · Mazateca · Ch'ol · Huastec · Chinanteca · Mixe · me'phaa · Mazahua · Purépetxa · Rarámuri · Zoque · Amuzgo · Chatino · Chontal de Tabasco · Tojolabal · Mayo · Triqui · Tepehuan · Huichol · Kekchi · Tepehua · Yaqui · Popoloca · Quitxé · Txitximeca Jonaz · Cora · Guarijío · Lacandó · Chocho · Seri · Pima Bajo · Chuj · Cocopa · Paipai · Matlatzinca · Mam · Mocho' · Pame · Kickapoo · Huave · Cuicatec · Tlahuica · Tacuate · Papago · Tiipai · Ixil · Chontal d'Oaxaca · Kiliwa · kumiai · Awakatek · Ixcateca · Papabuco · Solteco | |
---|---|---|
Altres llengües parlades a Mèxic | ||
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants. |
Otomies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
Pame | ||||||
Matlatzinca | ||||||
Altres | ||||||