Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El noares (o noaresatt) l'è on dialett ocidental del lombard.
El gh'ha di element de transizzion cont el piemontes; in particolar, in su la riva orientala de la Sesia, a nassen on fracch de dialett de transizzion.

Difusion e variant

Del pont de vista dialettal, la provincia de Noara la se troeuva in sul confin tra la lengua lombarda e la lengua piemontesa, in d'on contest de continuum lenguistegh, indè che l'è complicaa capì indè che la scomincia ona lengua e la finiss l'oltra.
El dialett de Noara, come vedaremm pussee de sotta, l'è ben influenzaa del milanes (per reson storegh, colturai e anca economegh) e l'è parlaa anca in di paes intorna: parlom de Caltignaga, Granozz, Camerian, San Peder e Briona a nord e a ovest, Garbagna, Nibioeula, Vespolaa, Terdobiaa, Sozzagh, Torghen e Borgh a sud (cont on quai tratt conservativ perduu in città). A nord e a nord-ovest se senten de bon i influenz (anca morfologich e adirittura lessicai) del piemontes. I dialett de Ricett, la Badia, Vinzaj e Fara vegnen consideraa putost diferent e particolar respett al modell cittadin. A est de Noara i dialett de Gajaa, Cambra, Rementin, Vlesg, Branzagh e Trecaa conserven, con gradi diferent, di caratteristegh bei originai.
I dialett de la zona a nord de Noara, per esempi Borbanee, inscì come quei in su la riva del Tesin, del Verban e del Lagh d'Orta, poeudom minga considerài noares tout court.
Donca in quell articol chì femm riferiment soratutt al dialett cittadin (sicurament lombard), cont on quai confront con quei de la provincia.

Caratteristegh

Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, p XXX
«Il dialetto di Novara invece è bello, è grazioso in bocca gentile, e saturo di sali e di motti che lo palesano consanguineo del Milanese, ma non ha quella energia temperata del dialetto Lomellino, che tanto piace alla gente colta; ed anzi il perpetuo intervento della vocale i persino negli articoli e nelle finali de' nomi femminili, i doni, i scarpi, dava al dialetto della nostra plebe un carattere molle, e sbiadito [...]. Gli è però certo che a poco a poco l'abuso della vocale i va scomparendo anche in Novara, dove da molti anni i moltiplicati rapporti coi paesi circostanti si fece strada un dialetto che direi di transizione tra il Lombardo, il Verbanese ed il Lomellino, per cui anche il dialetto dei Novaresi ha servito e serve bellamente all'estro de' nostri bardi.»
(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878. pag. XXX)

In quell articol chì parlaremm soratutt del noares de città, cont el fà on confront cont ona quai varietà ariosa (soratutt de la zona intorna al capploeugh) e cont el Milanes (ciappaa convenzionalment 'me variant standard del lombard, almanch ocidental).

Fonetega

Se voeurom fà on confront cont el Milanes, el dialett principal del Lombard occidental, poeudom trovà on poo de particolarità:

Comparazzion fonetegh

Chì de sotta a vegnen miss a confront i variant lombard de:

Lombard Milan el Cason Novara Briona Gajaa Borgh Gozan Bovoeugn
bernasc [ber'naʃ] [bar'naʃ] [bar'naʃ] [bər'naʃ] [bɒr'naʃu] ... [bar'naʃ] [bar'nats]
can [kãː] [kaŋ] [kaŋ] [køŋ] [køŋ/[køk]] ... [køŋ] [kəŋ]
fresch [frɛsk] [fresk] ... [frøsk] [frøsk] [frøsk] ... [frəsk]
desdott [dez'dɔt] [dez'dɔt] [diz'dɔt] [diz'dɔt] [diz'dɔt] ... [diz'dɔt] [diʃdɔt]
giò [dʒɔ] [dʒo][ [dʒɔ] [dʒo] ... [ʒɔ] ... [ʒu]
gioven ['dʒuin] ['dʒuvin] ... ['dʒuən] ['dʒuvnu] ... ['ʒovan] ['ʒou̯nu]
mort [mɔrt] [mɔrt] [mɔrt] [mɔrt] [mɔrt] [mɔrt] [mørt] [mørt]
pensà [pẽn'sa] [pin'sa] ... [pin'sɛ] [pin'sɛ] ... [pin'saː] [pan'sɛ]
quell [kwɛl] [kwel] [kul] [kul] [kul] [kul] [kul] [kol]
rivà [ri'va] [ri'va] [ri'va] [ri'vɛ] [ri'vɛ] [ri've] [ri'vaː] [ri'vɛ]
sedazz [se'das] [si'das] [si'das] [si'as] ... ... [si'dats] [si'dats]
semper ['sɛmper] ... ['sempar] ['sempər] ['sempru] ... ['sempra] ['sempru]
sentì [sen'ti] [sin'ti] [sin'ti] [sin'ti] [sin'ti] ... [sin'ti:] [san'ti]
son [sũː] [sõː] [soŋ] [soŋ] ... [soŋ] [soŋ] [sɔŋ]
tempesta [tem'pɛsta] [tem'pɛsta] [tɛm'pɛsta] ... [tam'pɛsta] [tam'pɛsta] ... [tam'peʃta]
vestii [ves'tiː] [vi'stiː] [vis'ti] ... [vis'tiː] ... ... [vis'ti]

Morfologia

I lavorà che deslontanen pussee el noares di olter dialett ocidentai hinn:

Lessegh

In general, el lessegh del noares el se deslontana minga inscì tant de quell lombard comun. A bon cunt el presenta on poo de variazzion del milanes e, certi voeult, el gh'ha dent anca on quai piemontesism.

Milanes Noares Piemontes
asen aso (pms.), asen (set.) aso
bamborin imboligh amburì
barbozz barbarott manton
béola biólla ...
camola gamola gamola
ciappà pià pié
domà manomà (oc.); immà (merid.) mach
faa fai fait
finì fornì furnì
fioeu fioeu (cit.), mat (prov.) fieul
formenton melga melia
freguja freguja (cit.), fregaja (prov.)) frisa, fërvaja
locch lolocch cioch
loeuva mappa mapa
magiostra magiostra (cit.), fraga (set.) fròla
mognaga mognaga, ramiaga armognach
morell nizz niss
negott gnenta gnente
nissun nissun (cit.); insun (prov.) gnun
pedrioeu pedriott; torciaroeu (nord.-oc.) ambossor
pizzà viscà visché
poresin pollastrin (cit.), piscin (prov.) pipì
preved prev prèive
rogora rola rol
saetta, scalmana scalmana lòsna
sangott sangett sangiut
scarligà sgulgà ...
sciguetta scivetta, morigg ciovëtta
scorbatt corv (cit.), cornagg (oc.) crovasc (set.) croass
tegnoeula rattavolora ratavolòira
vedè vedè, s'ciarà vëdde, s-ciairé
vermisoeu verm ...
vun vun (cit.); jun (prov.) un
zifollà subià subié

Esempi de dialett

Un dialugh tra un padrun e 'l sò servitur

[...]
Attilio Zuccagni Orlandini, Raccolta di dialetti italiani con illustrazioni etnologiche, 1864, de pag. 33

Una nuvela del Bucasc

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 320

I disi donca che int i temp del prim re 'd Cipri, dopo che Gotifrè 'd Büglion l'ha 'vüü guadagnaa la Tera Santa, gh'è capitaa che una dona nobila 'd Guascogna, apena visitaa par divossion al S. Sepolcar, a s'è mitüü in viagg par tornà a cà suva. Rivaa a Cipri, l'han ofendüü propi da vilan certi personi tristi cumè 'l pecaa mortal. Lee s'è ben lamentada sübit, ma nissün gh'aveva da pudè jütàla, e nissün saveva gnanca consolàla int una quai manera. Alora l'ha pensaa da presentàss al re par vègh giüstissia, ma quaidün gh'ha dii ch'a 'l gh'eva gnenta da fà, parchè 'l re l'era vün così cativ e sensa puntili ch'a 'l fava gnenta par i altar e gnanca par lü, anca quand l'avissan ofendüü in tüti i maneri. Cula povra dona, a sentì 'sti robi chì, l'ha perdüü sübit la speransa da podè vendicàss. Ma l'ha vorsüü pijàss al güst da dàgh 'na lession al re par fàgh capì 'ch l'eva propi un povr'om a pensàla in cula manera. L'è andai donca da lü e, intant ch' la piangiva, gh'ha dii: "Ma, neh, lü, ch'al senta cul ch'i gh'hoo voja da dìgh mì: mì son mia 'gnüü parchè gh'abi la speransa ch'al faga un quaicuss par mì in quant a certi personi che m'han fai 'gnì rabiaa l'altar dì, parchè i 'm disevan adree tanti brüti paroli: soo ben che lü 'l pensa mia a 'sti robi chì. Mì vorissi domà ch'am disissa propi dabon cuma 'l fa lü a mia 'gnì rabiaa, quand quaidün a 's pija güst a fàgh di dispressi; e cust parch'i podi imparà anca mì, e savèm regolà püssee ben par soportà con pasiensa tüt cul ch'i 'm fan i altar da mal".
Al re, che sempar l'eva stai là ch'al pareva gnanca ch'al füdiss atent, tüt int un moment l'è saltaa sü cuma 's füss disvigiaa alora, e l'ha cominciaa a fà tüt cul ch' l'eva necessari par castigà cui balosson ch'avevan maltrataa cula povra dona, e pö anca par lü l'ha sempar fai divers da prima, pü gnenta 'l lassava passaa da mal contra 'l sò onor sensa castigà, cuma gh'andava, i personi ch'i 'l tribülavan int una manera o int un'altra.
(Giovanni Papanti, I parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 320-321)

La parabula del Fiö Trasun (versiun muderna)

Un òman al gh’aveva dü fiöi.
E ‘l püssee giuin a gh’ha dii cunt al sò pà: “Senta papà, dàm cul ch’am tuca!” e ‘l papà a gh’ha dai la sò part.
Un quai dì dòpu, al fiö püssee giuin l’è fai sü ‘l fagòt e l’è ‘ndai fin a cà dal diaul, indua l’è fai fòra in goga e migoga.
E dòpu che lü s’ha mangiaa fòra pròpi tüt, gh’è ‘gnüü inta cul paes ‘na gran caristia e lü l’è cuminciaa a vèdla grisa e a fà dla fam.
E alura l’è ‘ndai a lavrà par un fitaul dal post, ch’a l’ha mandaa ‘nt la sò cassina a cürà i purscee.
Lü a gh’aveva suta ‘na sgajusa ch’l’avria mangiaa anca i giandli di purscee, ma nissüna agh na dava.
Alura lü ‘l gh’ha pensaa sü e s’ha dii tra da lü: “E pensà ch’i famèj dal mè papà i gh’han dal tüt e mì ‘nveci chinsì i mòri dla fam!
Sarà méj ch’i turni a cà méa e ch’i ‘gh disi al mè vecc: Papà, i son capii d’avé sbagliaa cuntra ‘l Signur e cuntra da tì;
Mì i meriti pü da vess al tò fiö; pijam a lavrà almen ‘me vün di tò manzulee
Alura l’è fai sü i sò strasc e s’ha ‘nviaraa par andà a cà. L’era ‘ncura distant ch’al sò papà l’ha cugnussüü sübit, a gh’ha ‘vüü cumpassion e gh’ha curs incuntra, l’ha brasciaa sü e l’ha basaa.
Al fiö a gh’ha dii: “Papà, mì i v’hò ufendüü, tì e ‘l Signur; e i meriti pü da vess al tò fiö”.
Ma ‘l papà s’ha miss a vusà: “Gent! Sgagiv! Purtì chì la müda püssee bela e vistìl, mitìgh sü ‘n bel anel e ‘n bel para da scarpi növi!
E purtì fòra ‘l videl püssee grass e massìl! Mangiuma e fasuma tüti ‘nsema ‘na bela festa cunt una gran paciada.
Parchè ‘stu fiö, che par mì l’era mort, l’è risüscitaa, mì l’avevi perdüü e ‘dess l’hò truaa ‘ncura”. E tüti i hin cuminciaa a mangià e bev.
Intant, l’altar fiö, ch’l’era fòra ‘nt i camp, turnand a cà l’è sintüü tüt astù burdel.
L’è fermaa ‘n famèj e gh’ha ciamaa cuss l’è ch’al gh’era capitaa.
E cul là a gh’ha dii: “L’è turnaa a cà ‘l tò fradel e ‘l tò papà l’è massà ‘l videl püssee grass par festegiàl”.
Ma a lü a gh’ha ‘gnüü ‘l fut e l’è mia vursüü ‘ndà denta. Alura ‘l sò papà l’è ‘gnüü fòra lü a ciamàl.
Ma lü a gh’ha rispundüü: “Senta, papà, i hin tanti ani ch’i lauri par tì e t’hò sempar dai a trà in tüt, e tì ti m’hee mai dai gnanca ‘n cravin par pudé mangiàmal insema ai mè amis
E ‘pena ‘l tò fiö, ch’a n’ha fai pegg che Bartold e s’ha mangiaa fòra tüt cunt i batuni l’è turnaa ‘ndrera, tì ti gh’heet massaa ‘l püssee bel videl dla stala!”
E lü a gh’ha dii: “Car al mè fiö, dam da trà, tì ti seet sempar astai ‘nsema a mì, e tüt cul ch’al gh’è chì l’è tò.
A ‘s duveva ben fàgh festa par vess cuntent, parchè ‘l tò fradel par mì l’era mort e l’è turnaa a viv, a s’era perdüü e a l’è stai ritruvaa”.

(Carlo Turri, "Grammatica del dialetto novarese”, pag. 219-220)

Alter versiun

I versiun chì de sota hinn staa ciapaa del liber I parlari del Novarese e della Lomellina de l'aucat Antonio Rusconi, püblicaa in del 1878.

Vos corelaa

Ligam de föra