Milanes (Milanes) | |
---|---|
Oltre denominazion : | |
Parlada in : | |
Rejon : | |
Parlants : | |
Ranking : | |
Classifegazion jenetega : | Indo Europea Romanza |
status ofiçal | |
Lengua ofiçala de : | |
Regolad de : | Circolo Filologico Milanese (Minga offizialment) |
codex de la lengua | |
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | roa |
ISO 639-3 | |
SIL | lmo |
varda anca: lengua |
El milanes (cognossuu anca in manera informal come meneghin) a l'è ona variant ocidental del lombard.
Parlada in de la città de Milan e in del sò circondari (che a segonda di valutazzion el pò tirà denter domà la provincia de Milan o tutt la zona de l'inscì-ciamaa "insubregh"), a l'è consideraa vuna di variant pussee de prestisg de la lengua lombarda, soratutt in de la banda ocidental.
La variant de Milan la gh'ha 'vuu (e la gh'ha anca adess) ona grossa letteradura, on bell poo de studi lenguistegh e gramaticai e ona produzzion scrivuda che la va inanz anca al dì d'incoeu. La soa grafia l'è regolada del Circol Filologich Milanes.
Per savenn pussee, varda l'articol Lombard occidental. |
Storicament, con "milanes" se intend el compless de variant lombard parlaa in del territori de Milan, in de la Brianza, in del Varesott e in del Lecches.
A slargà ancamò pussee el camp, a poeudom dì che hinn variant del milanes anca el comasch e i sò variant laghee, el valsasnatt, el ciavennasch, el mendrisiott, el luganes, l'olt noares e 'l verbanes.
A bon cunt, al dì d'incoeu l'è dree a vengg ona vision pussee "streccia" del termen milanes, che donca saria apena quell de Milan e di paes de la provincia pussee vesin, e che 'l se destaccaria de olter variant lombard ocidentai tant 'me el brianzoeu, el bustocch-legnanes, el tesines e via inscì.
Come che 'l dis el nomm, el center lenguistegh de quella parlada chì a l'è la città de Milan. A Milan se desviluppen tucc i caratter principai e i evoluzzion (fonetegh, morfologegh, lessicai) che poeu se spanteghen anca in del rest de la provincia e de la zona lenguistega milanesa. Foeura de la città, e poeudom vedè quei variant chì:
Di variant milanes a vegnen parlaa anca in de la Provincia de Noara (Arona e Castellett) e in quella de Pavia (Casoraa, Landrian...). Inoltra la parlada milanesa la infulenza fortament anca i dialett urban de Belinzona, Noara, Lod, Pavia, Sondri, Morbegn, Ciavenna e, de là, anca di center minor tant 'me Tiran o Biasca. La koinè tesinesa, che l'è basada in sui dialett luganes e belinzones, donca el gh'ha anca denter on fond milanes.
I diferenz in tra i vari dialett de tipo milanes hinn soratutt de tipo fonetegh e, in minima part, de tipo lessical.
Tradizzionalment, i dialett parlaa in de la provincia de Milan vegnen ciamaa arios, quei pussee a nord anmò inveci bositt. Semper tradizzionalment se cunta su che in de la città de Milan el dialett el cambia on poo a segonda di rioni: defatt, a segonda de la zona, el parlà de la gent el ciappava di tratt de la parlada de quei che vegniven d'infoeura.
A bon cunt, in quell articol chì a parlaremm domà de la variant de Milan e de la soa provincia.
Corbetta l'è on paes che 'l se troeuva a ovest de Milan, in de la zona del Magentin, minga lontan del Tisin. I dialett de quei band i gh'hann di carateristegh in comun cont i parlà bositt, novares e paves.
Vedemm on quai esempi de diferenz fonetegh in tra el dialett de Milan e quell de Corbetta:
Chì de sotta mettom el confront in tra la varietà de Milan e quei de:
Lombard | Milan | el Cason | Legnan |
fresch | [frɛsk] | [fresk] | ['fresku] |
master | ['mastɛr] | ['mastar] | ['mastar] |
melegon | [mere'gũː] | [mari'gõː] | [mara'gum] |
pensà | [pẽn'sa] | [pin'sa] | ... |
tocch | [tɔk] | [tɔk] | ['toku] |
vegg | [vɛtʃ] | [vetʃ] | ['vetʃu] |
El Milanes del dì d'incoeu el gh'ha di caratteristigh che gh'era minga in de la parlada di temp adree. Tra el XVIII e 'l XX secol gh'è staa on poo de trasformazion in de la parlada e in de la fonetiga:
Per savenn pussee, varda i articoi Ortografia milanesa e Storia de l'ortografia lombarda. |
In part a causa del status minga offizial del Milanes, pussee convenzion ortografegh hinn staa sviluppaa.
La pussee veggia anmò in us, e probabilment la pussee largament doperada, l'è la convenzion adottada de tucc i grand scrittor de la letteratura milanesa, di quai el pussee famos l'è 'l Carlo Porta. L'è tipich de chest sistema el trigraf oeu o œu, significant /ö/, come in Frances. El graf o ammett domà i lettur /ò/ o /u/, come in Occitan. El sòn /ó/ l'esist nò in del Milanés d'incoeu: questa trasformazion fonetega la par avègh avuu loeugh a l'inizzi del secol XIX (vardee: G.Sanga: ). A 'l se pò trovà anmò el son /ó/ in di paes arent a Milan, per paroll 'me quejcóss, vólt, ólter, ó, o per i verb che finissen per "oo", come presempi soo, gh'hoo, e quij al futur come ciaparoo, vidaroo,...
Quella ortografia chì l'è stada contestada e desminuida soratutt a partì de la segonda metà del XX secol, e l'ha perduu semper pussee de terren. Al dì d'incoeu esisten anca di convenzion fonetegh che se vesinen pussee a l'ortografia tesinesa e, in sostanza, al modell de prononzia de l'italian.
In del XXI secol la s'è giontada la possibilità de drovà di ortografij panlombard, che recuperen anca di convenzion drovaa in de l'ortografia classega milanesa.
Gh'è 'n bel poo de differenz in tra el Milanes e l'Italian, degià che partegnen a dì grupp lenguistegh different. A bon cunt, però, el confront a l'è fazilitaa del fatt che del 1900 squasi tucc quej che parlen Milanes parlen anca Italian.
Alian: la mano = le mani )
Vun di loeugh comun pussee diffus sora el Milanes a l'è quell del sò vess compagn del Frances, a causa di dominazion forestée d'Oltralp a Milan. 'Sta opinion l'è diffonduda anca perchè gh'è di paròll simel (come coeur = cœur; ò bloeu = bleu) e di sòn inguaj (come la oeu che l'è compagna de la eu francesa, ò anca la u, che l'è parnonziada a l'istessa manera anca in Francia).
Ma st'opinion chì a l'è sbagliada: prima de tutt, i dominazion frances de Milan (la prima in del Rinasciment; la segonda sòtta Napoleon) a hinn staa tròpp curt per avè poduu influenzà in manera inscì permanenta come se cred comunement el dialett milanes. Poeu, ovviament gh'è di paròll milanes de origin francesa, ma per la maggior part a hinn quij neologismi (compagn de armoar, giambòn, mersì...) che hinn comun anca a tanti alter lengov (anca l'Italian) e che gh'hann de vess recondòtt al period in del qual el Frances a l'eva la lengoa de la coltura e de la diplomazia, la lengoa che tucc i òmen cont ona certa istruzion e importanza gh'aveven de conoss e de parlà: a l'è staa inevitabil che on poo di paròll sien entraa in del parlà de ògni dì.
A propòsit de quest loeugh comun la gh'era ona filastròcca che la parlava d'on turista frances che a Milan el s'era trovaa a parlà cont on ortolan che 'l vendeva di nos:
In tucc i cas, la vegn chì propòsta ona tabella de comparazion tra Latin, Frances, Milanes e Italian:
Latin | Frances | Milanes | Italian |
cor | cœur | coeur | cuore |
- | siège | seggia/cadrega | sedia |
- | plafond | plafon | soffitto |
habere | avoir | avè(gh) | avere |
videre | voir | vedè | vedere |
bibere | boir | bev | bere |
pater | père | pader | padre |
focus | feu | foeugh | fuoco |
filius | fils | fioeu | figlio |
esse | être | vess | essere |
nasci | naître | nass | nascere |
manus | main | man | mano |
clavis | cléf | ciav | chiave |
liber | livre | liber | libro |
augellus | oiseau | usell | uccello |
credere | croire | cred | credere |
vox | voix | vos | voce |
crux | croix | cros | croce |
frigidus | froid | fregg | freddo |
laxare | laisser | lassà | lasciare |
canis | chien | can | cane |
basiare | baiser | basà | baciare |
deus | dieu | dio | dio |
cum | - | con(t) | con |
alter | autre | alter | altro |
insula | île | isola | isola |
vitrum | verre | veder | vetro |
flumen | fleuve | fiumm | fiume |
vetulus | vieux | vegg | vecchio |
vulpes | goupil | golp | volpe |
facere | faire | fà | fare |
lactis | lait | latt | latte |
Se pò vedè donca come el Milanes, ma inscì tutta la lengua lombarda, el faga part minga del sistema lenguistich frances ò de quell italian: de fatt el Milanes e 'l gh'ha sì di caratteristich de tucc e duu i sistema, ma quest el succed anca cont alter lengov neolatinn. Se pò dì che 'l Lombard, e tutt i alter lengov gallo-italich sien di lengov a cavall tra i parlad italian e frances, a confin traj dò arei geografich, e che questa situazion de confin l'abbia portaa di caratteristich sia intermedi che originaj.
De la Bibia, Luca 2, 1-7
A podii chest test registraa per on parlant nativ Italian de Milan
Ortografia originala (asquas l'istess che la classica)
2:1 In chi dì là, on decrett de Céser Augùst l'ordinava che se fasess on censiment de tutta la terra. 2 Sto primm censiment l'è staa faa quand Quirini l'era governador de la Siria. 3 Tucc andaven a fass registrà, ciaschedun in la soa città. 4 Anca Giusepp, che l'era de la cà e de la famiglia de David, da la città de Nazareth e da la Galilea l'è andaa sù in Giudea a la città de David, ciamada Betlemm, 5 per fass registrà insèma a Maria, soa sposa, che l'era incinta. 6 Ben, pròppi intanta che se trovaven in quell sit, s'hinn compii per lee i dì de partorì. 7 L'ha mettuu al mond el sò primm, l'ha faa sù in di fass e l'ha miss giò in d'ona gruppia perchè gh'era minga de post per lor in la locanda.
(Circolo Filologico Milanese, I Quatter Vangeli de Mattee, March, Luca e Gioann in dialett milanes, Milan 1995)
Ortografia unificada
2:1 In chi dí lá, un decrètt de Céser August l urdinava che se fasèss un censiméent de tüta la tèra. 2 Stu primm censiméent l è staa faa quaant Quirini l éra guvernaduur de la Siria. 3 Tücc andaven a fass registrá, ciaschedün in la súa citá. 4 Anca Giüsèpp, che l éra de la cá e de la famíglia de Davit, da la citá de Názareth e da la Galiléa l è andaa sü in Giüdéa a la citá de Davit, ciamada Betlèmm, 5 per fass registrá insèma a María, súa spusa, che l'éra incinta. 6 Bén, pròpi intanta che se truvaven in quèll siit, s'inn cumpii per lée i dí de parturí. 7 L'a mettüü al muunt el sò primm, l a faa sü in di fass e l a miss giò in d'una grüppia perchè gh'éra minga de pòst per luur in la lucanda.
Se pò anca comparà l'ortografia classica, l'ortografia Hull, quella insubriga unifigada (voeuna di ortografii doperaa 'me standard in quella Wikipedia chì) e la Scriver Lombard in quest test del Tommas Gross (La fuggitiva):
Sera settada in terra col coo in man,
e i gombed sui genœucc: me ziffolava
el vent in di cavij: demaneman
che vegneva on quaj bôff, el me portava
comè ona vôs che vegneva de lontan;
la me pariva la soa vôs, alzava
i œucc, guardava intorna: ma l'è nott,
l'è senza luna e no se ved nagott.
Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissun rispond, [...]
S'era setada en tèrra, col cau en maun,
e egl gombed sugl genuogl: me zifolava
el vent ent egl cavegl: demanamaun
che vegneiva un quagl bof, el me portava
come una voux che vegna de lontaun:
ella me pareiva la soa voux, alzava
egl uogl, guardava entorna: ma el es nuoit,
el es senza luna, e no se ved negot.
Clame. Pedrin! Pedrin!. Neissun respond.
Sera setada in tera cul coo in man,
e i gumbed süi genögg: me zifulava
el vent in di cavii: demaneman
che vegneva un quai buf, el me purtava
cumè una vus che vegneva de luntan;
la me pariva la sua vus, alzava
i ögg, guardava inturna; ma l'è not,
l'è senza lüna e nu se ved nagot.
Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissün rispund, [...]
S’era setada in terra col coo in man,
e i gombeds sui jenœgg: me cifolava
el vent ind i cavei: demaneman
qe vegneva un quai bof, al me portava
comè una vox qe vegneva de lontan;
la me pariva la soa vox, alzava
i œgg, guardava intorna: ma l'è noit,
l'è senza luna e no se ved nagot.
Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissun rispond, [...]
S’era setada in terra col coo in man,
e i gombet sui sgenoeugg: me scifolava
el vent in di cavej: demaneman
che vegneva un quaj bof, el me portava
comè una vos che vegneva de lontan;
la me pariva la soa vos, alzava
i oeugg, guardava intorna: ma l'è nocc,
l'è senza luna e no se ved nagot.
Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissun rispond, [...]
'se:ra se'tadan 'tɛra ku'lkuː 'in mãː,
'ei 'gumbet 'syj d͡ʒe'nøt͡ʃ mesifu'la:va
'el vẽ:t indika'viː; demane'mãː
'ke ve'ɲe:van kwaj'buf, 'elme pu'rta:va
ku'mɛ na'vuːs keve'ɲe:va deluntãː;
lamepa'ri:va la'sua vuːs, a'lsa:va
i øt͡ʃ, gwa'rda:va i'ntuːrna malɛ'nɔt,
'lɜ 'sẽːnsa 'lyna 'e nuse'veːt na'gɔt
't͡ʃami pe'drĩː, pe'drĩn, nisỹː ri'spuːnt...
Per savenn pussee, varda l'articol Litteradura milanesa. |
Per savenn pussee, varda l'articol Musiga lombarda. |