Li metaedje a fén d' lu-minme, lomé eto sucide, c' est cwand ene sakî si towe leye-minme, di s' prôpe volté.
Dins l' lingaedje corant, on dit «i (elle) a fwait måleur si s’ coir»,; «i (elle) s’ a metou a fén» ; «i (elle) a fwait l’ fén d’ lu (di leye)», «i (elle) a fwait måluzance di s' coir»)», «i (elle) s' a distrût», «i (elle) s' a oisté l' veye».
Les cis ki fwaiynut måleur di leu coir sont des djins k’ ont ene grande sofrixhance divintrine. Et purade :
Dins les societés modienes, gn a des cintes d’ aidance sicolodjike po les cis ki vôrént s’ mete a fén. Et des lenes telefonikes esprès, avou des respondeus(es) djoû et nute.
Les grandès rlidjons monoteyisses (cristinnisse, islam…) sont disconte li metaeje a fén d' lu-minme. Les sucidés ni plèt nén esse eterés e l' eglijhe.
Sacwants sekes come l' Ôre do Timpe solrece (avou notannmint : Luc Jouret) ont — oubén dins ci egzimpe la: avént — organizé brånmint des metaedjes a fén eshonnreces.
Sacwants societés, come li Djapon, respectêynut et préjhî les sucides d’ oneur, sortot pindant les gueres wice les sôdårds divnut s' distrure al place di s' fé prijhnî på des ôtes sôdårds. Pindant li fén del deujhinme guere daegnrece, brånmint d' nazis s' avént distrût paski l' URSS estént e trén d' prinde Berlin, inte di zels : Adolf Hitler eyet les efants da Joseph Goebbels. C' esteut l' minme avou les Djaponès. Come di djusse, i ni tchictént nén a s' distrure, metans tot si spotchant so les bateas d' guere estazunyins.[1] C' est çk' on lome voltî des « kamikazes ».
Gn a sacwantès tchansons wice ki l' årtisse djåze voltî do metaedje a fén. Cisse lisse cial n' est nén erîlé :