Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
| |||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| |||||
Província | província d'Alacant | ||||
| |||||
Comarca | la Marina Alta | ||||
Capital | Orba (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.379 (2023) (134,18 hab./km²) | ||||
Gentilici | orber, orbera | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 17,73 km² | ||||
Altitud | 154 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Dénia | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03790 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03097 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03097 | ||||
Lloc web | orba.es |
Orba és un municipi situat a l'interior de la comarca de la Marina Alta al País Valencià. Conté en el seu terme municipal Orbeta, una xicoteta població vinculada i dependent. A més a més, s'hi han anat consolidant al llarg de les darreres dècades diverses urbanitzacions, com l'Aspre, el Capsó, la Plana o la Palmeria entre altres, construïdes al voltant del poble. Actualment té 2.216 habitants (INE 2014).
El poble està situat en una vall longitudinal que recorre el riu Girona, la Rectoria de la Marina Alta. La zona septentrional del terme municipal és plana, caracteritzada pels terrenys d'al·luvió del Girona i el Trullens, mentre que al sud es troben les muntanyes del Migdia, la Solana i el Seguili.
La seua extensió és de 17,79 km² i queda limitada per les poblacions de Tormos, Sagra i Pego al nord, la Vall de Laguar i Murla al sud, Benidoleig i Alcalalí a l'est, i la Vall d'Ebo a l'oest.
Orba compta amb unes bones comunicacions, amb l'autopista del Mediterrani, que dista d'uns 8 minuts amb cotxe, uns 8 km, així com línia d'autobús, amb els principals centres de la Marina Alta.
Orba (de l'àrab Ur-Obia el significat del qual és 'lloc on brolla l'aigua des de la muntanya') és un poble amb un passat morisc important que podem percebre encara hui a través de la seua artesania de fang o de l'estructura agrària. Un nucli amb una clara situació estratègica, comunica l'interior de la Marina Alta amb Pego i els pobles de la Rectoria amb la Vall de Laguar.
Té un origen prehistòric, molt probablement el d'un assentament iber. Arran de la invasió musulmana al segle viii, es va assentar a Orba un poble d'origen barbaresc del grup dels Masmuda —la tribu d'Auraba, provinent del nord d'Àfrica— que es consolidà com una important població amb una economia creixent basada en l'agricultura i en l'artesania.
A mitjans del segle xiii, el rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - València 1276), rei d'Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276), va arrabassar les terres valencianes al cabdill Al-Azraq ('el d'ulls blaus') i les vinculà a la Corona d'Aragó.
Orba fou inclosa a la baronia de Pego i poc després cedida a l'infant Pere de Ribagorça, fill de Jaume II el Just. També passà a mans d'Hug de Cardona, Vidal de Vilanova i, més tard, l'any 1476, fou venuda als comtes d'Oliva. Mitjançant entroncaments familiars, els ducs de Gandia, vinculats amb els Borja i, finalment, els ducs d'Osuna, retingueren també el poble en el seu poder.
En 1609, Orba tan sols comptava amb 70 cases segons el cens de Caracena. Després del decret d'expulsió dels moriscos promulgat per Felip III de Castella, que trobà en el Regne de València la seua última resistència, el poble quedà completament deshabitat. Després de repetides instàncies sobre la necessitat de repoblar, el 9 de juliol de 1611 se signaren els capítols de la Carta de Població. Veïns de Pego i Murla s'encarregaren de la primera repoblació, mentre que la segona fou per part de gent provinent de Mallorca. L'any 1787 tenia un cens de 550 habitants, que augmentaren als 1255 de l'any 1860.[1]
A mitjans del segle xix, i després de llargs litigis, Orba fou desvinculada del senyoriu de Gandia. Va desenvolupar a finals d'aquest segle el cultiu de la morera, però en entrar en declivi el sector, començà l'emigració de molta població orbera cap a colònies franceses o la mateixa França o Alemanya en busca de treball. No fou fins ben entrada la dècada dels 60, amb l'auge del sector turístic i l'aparició i consolidació de la indústria de marroquineria, que la població d'Orba augmentà. Tanmateix, en la dècada dels 80 la marroquineria orbera entrà en crisi, molts treballadors perderen la faena i passaren a dedicar-se al sector de la construcció, que va passar a ocupar la gran majoria del poble d'Orba a finals del segle xx i principi del segle xxi.
La població d'Orba compta amb empreses dedicades a l'exportació de productes asiàtics, com La Bolata o empreses dedicades al sector de la marroquineria com Torrens o Toypa. També té dos dels magatzems de materials més grans de la Marina Alta, Marorba i Dasi, així com ferreteries, assessories, asseguradores, sucursals bancàries, tallers de cotxes, notaria i molts locals de restauració.
Segons el cens de l'INE de 2014, Orba té una població de 2.216 habitants.
Evolució demogràfica d'Orba[2] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2010 | 2014 | |||||
Población | 1.178 | 1.098 | 1.460 | 1.362 | 1.328 | 1.352 | 1.205 | 1.144 | 1.458 | 1.533 | 1.659 | 2.361 | 2.503 | 2.630 | 2.216 |
El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Compromís per Orba (Compromís), 2 del Partit Popular (PP) i 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Compromís per Orba | Joan Ignasi Cervera Arbona | 591 | 56,13% | 7 (+2) | ||
Partit Popular | Pedro Antonio Giménez Berenguer | 233 | 22,13% | 2 (-2) | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Steven Joseph Prats Mora | 224 | 21,27% | 2 () | ||
Vots en blanc | 5 | 0,47% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.053 | 100 % | 11 | |||
Vots nuls | 8 | 0,75% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.061 | 74,30%** | ||||
Abstenció | 367* | 25,70%** | ||||
Total cens electoral | 1.423* | 100 %** | ||||
Alcalde: Joan Ignaci Cervera Arbona (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 7 de Compromís i 1 de PP[3]) | ||||||
Fonts: JEC,[4] JEZ Dénia,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2015 l'alcalde d'Orba és Joan Ignasi Cervera Arbona de Compromís per Orba (Compromís).[8]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Fernando Llopis Morell | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Félix Aranda Sendra | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Ángel Pérez Zaragoza | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Juan Salvador Caravaca Pons | CNI[a] | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Ángel Pérez Zaragoza | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Manuel Jesús Aranda Llorca Melchor Mut Caravaca |
Bloc-EV PP |
03/07/1999 23/08/2000 |
Moció de censura -- |
2003–2007 | Francisco Vicente Villar Agud | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Francisco Vicente Villar Agud | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Francisco Vicente Villar Agud | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Ignasi Cervera Arbona | Compromís | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Ignasi Cervera Arbona | Compromís | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[8] |
En la darrera dècada, Orba ha anat compensant sensiblement la tradicional falta de jardins, parcs i zones verdes, i hui dia disposa dels llocs d'esbarjo següents: