Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
| |||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| |||||
Província | província d'Alacant | ||||
| |||||
Comarca | l'Alcoià ![]() | ||||
Capital | Onil ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 7.763 (2023) ![]() | ||||
Gentilici | onilenc,onilenca; colivenc, colivenca ![]() | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 48,41 km² ![]() | ||||
Altitud | 697 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Ibi | ||||
Dades històriques | |||||
Festa patronal | Moros i Cristians Del 22 d'abril a l'1 de maig | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | José Ramón Francés Blanes ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03430 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03096 ![]() | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03096 ![]() | ||||
Lloc web | onil.es ![]() |
Onil és una població del País Valencià situat a la comarca de l'Alcoià, concretament a la subcomarca de la Foia de Castalla.
La bandera d'Onil és un símbol vexil·lològic del municipi i va ser ideat en època contemporània. De fet, fou aprovat per resolució de 20 de desembre de 1999 de la conselleria d'Administració Pública de la Comunitat Valenciana. Publicat en el DOGV núm. 3.673, del 25 de gener de 2000. En el DOGV núm. 3.715 (el 23 de març del mateix any) s'hi varen corregir errades.
Segons postulen especialistes en la matèria, el nom de lloc Onil sembra ser d’època preromana i d'origen i significació encara desconeguts.[topo 1] Al marge dels plantejaments d’especialista, és natural que s’hagen formulat diverses temptatives d’explicació, més innocents, del topònim Onil. Les que més s’han difós, i han anat repetint-se fins hui en dia, són argumentacions candoroses, basades generalment en el mecanisme de l'etimologia popular, és a dir, aquella que tracta d’oferir una explicació simple a fets de major complexitat o simplement inintel·ligibles:
Són explicacions càndides, que però segurament han influït en el sorgiment del gentilici popular colivenc, que probablement no és anterior al segle xix. L’apel·latiu popular per a referir-se als habitants d’Onil (colivenc, colivenca, colivencs i colivenques) podria derivar de la paraula covil, ara bé, partint d’idees i suggestions errades però assumides acríticament (per exemple, la desencertada associació entre Onil i ovil o entre Onil i conill). L'explicació que se'n sol donar està basada en l’antic costum local de criar conills en conilleres anomenades covils.
Malgrat la possible antiguitat del topònim Onil, del lloc no se'n tenen evidències d'una ocupació continuada anterior a l'època musulmana. Durant la conquesta de Jaume I, Onil (documentat com a Unill) fou pres pel Sayd Abu-Zaid, antic rei de València, qui, després de convertir-se al cristianisme, es declara vassall del monarca de la Corona d'Aragó i obté el reconeixement del seu domini de la població el 1244. El matrimoni de la filla del Sayd Abu-Zaid amb el fill del cavaller Ximén Pérez d'Arenós permeté al novençà adquirir el senyoriu d'Onil, que el 1251 és entregat a Jaume I a canvi de Xest i Vilamarxant per a ser cedit posteriorment a Albert de Lavània el 1268. Des d'eixe moment el senyoriu d'Onil i Castalla, enlairat més tard a baronia per Pere IV el 1362, fou passant per diversos amos (primerament, la família Vilanova, després els ducs de Béjar) fins a acabar, a mitjan segle xviii, en poder dels marquesos de Dosaigües. Obté el títol de vila per la seua adhesió a Felip d'Anjou durant la guerra de Successió i és inclòs en la Governació de Xixona el 1707. Els 1.080 habitants (onilencs o onilers) del 1715 es converteixen en 2.700 el 1794; 2.663 el 1860; 3.020 el 1910; 6.974 el 2003, quan el 74% de la població activa estava dedicada a la indústria. L'origen de la jogueteria d'Onil, principal sector de la seua economia, es remunta al 1878. Entre el 1900 i 1950 hi existien diverses empreses de nines, 38 en els anys 60 i 35 el 1970, any en què la producció arribava al 60% de la totalitat espanyola del sector. L'empresa més reeixida del sector és Famosa.
El seu terme té 48,4 km².
Té una població de 7.622 habitants (INE 2007). Un 7,0% de la població d'Onil és, segons el cens del 2007, de fora de l'estat.[1]
Evolució demogràfica d'Onil[2] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2008 | ||||||
Població | 2.918 | 2.920 | 2.897 | 2.948 | 2.877 | 2.919 | 3.185 | 4.733 | 6.144 | 6.550 | 6.829 | 7.466 | 7.622 | 8.068 |
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 1 d'Unides Podem-Esquerra Unida Onil (Podem-EUPV).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | ![]() |
Humildad Guill Fuster | 2.345 | 59,28% | 9 (![]() | |
Partit Popular | ![]() |
Cristina Adela Tango Oller | 747 | 18,88% | 3 (![]() | |
Unides Podem - Esquerra Unida Onil[a] | ![]() |
Yago José Ribera Sánchez | 371 | 9,38% | 1 (![]() | |
Altres candidatures[b][c] | ![]() |
466 | 11,78% | 0 (![]() | ||
Vots en blanc | ![]() |
27 | 0,68% | |||
Total vots vàlids i regidors | 3.956 | 100 % | 13 | |||
Vots nuls | 44 | 1,10% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 4.000 | 68,54%** | ||||
Abstenció | 1.836* | 31,46%** | ||||
Total cens electoral | 5.846* | 100 %** | ||||
Alcaldessa: Humildad Guill Fuster (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots de PSPV[3]) | ||||||
Fonts: JEC,[4] JEZ Villena.[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2015 l'alcaldessa d'Onil és Humildad Guill Fuster de PSPV.[8]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | José Navarro Laosa | AECIO | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Vicente Juan Sanchis | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Vicente Juan Sanchis | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | José María Rozalén Rubio | PP | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | José María Rozalén Rubio | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | José María Rozalén Rubio | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Amando Fernando Picó Juan María Mercedes Mira Reig |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
14/06/2003 04/02/2005 |
Dimissió/renúncia -- |
2007–2011 | Elisa Crescencia Ribera Ferri | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | José Ramón Francés Blanes | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Humildad Guill Fuster | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[8] |
Entre les seues festivitats destaquen les festes de «moros i cristians». Del 22 d'abril a l'1 de maig, les festes dels Moros i Cristians en Honor a la seua Patrona la Mare de Déu de la Salut són sens dubte, la festivitat que més volen els colivencs i en la que, amb més entusiasme participa tot el poble.
Tenen el seu origen allà pel 1648. Aquell any, la pesta va assolar el poble. Llavors, el 22 d'abril, segons sosté una tradició local, tres regidors cada un per separat tenen un somni que els aconsella recórrer a la Mare de Déu, que en una ermita quasi oblidada existia en els afores del poble. La idea és acceptada tant pel rector com pel Consell de la Ciutat, traient l'endemà 23 a la Mare de Déu de la seua ermita i recorrent amb ella tots els carrers del poble. A partir d'eixe dia ja no va haver-hi més morts per pesta a Onil.
Posteriorment van cremar tots els mobles i robes possiblement infectades per a evitar més contagis. A partir d'este dia la pesta ja no va afectar els colivencs, mentre que en els pobles de la rodalia la pesta continuava activa. És per este fet que el 22 d'abril s'inauguren les festes amb la Nit de les Fogueres.