Maurice Druon de Reyniac fou un escriptor i polític francès (nascut Maurice Kessel). (París 23 d'abril de 1918 - París 14 d'abril de 2009).[1]
Fill de Lazare Kessel, actor jueu, germà de Joseph Kessel, que se suïcidà quan Maurice tenia dos anys, adoptà el cognom del seu pare adoptiu Rene Druon de Reyniac.[2]
Va fer els estudis secundaris al "Lycée Michelet" de Vannes[1] i estudià Lletres i Ciències Polítiques a la Universitat de París (1937-1939)[2]
Mobilitzat el 1940 va combatre l'ocupació alemanya i el 1942 va anar a Londres seguint a de Gaulle, travessant clandestinament Espanya i Portugal.[3]
A Londres va participar en els programes radiofònics de France Libre, "Honneur et Patrie" de la BBC.[3]
Va ser corresponsal de guerra a l'Àfrica del Nord,[4] Alsàcia i Alemanya.[5]
Amb el seu oncle Joseph Kessel fou l'autor de la lletra del "Chant des Partisans", (Cant dels Partisans),[2] amb música d'Anna Marly (Anna Betoulinsky)[6] i que esdevingué l'himne de la Resistència francesa, de la qual fou un membre molt actiu.
Després de la guerra emprengué una exitosa carrera literària i política.
Va escriure novel·les, especialment de caràcter històric, teatre, assaig polític, articles periodístics (Le Figaro), una biografia (Alexandre el Gran) i un conte infantil.
El seu primer èxit va ser la novel·la "Les Grans Famílies" que va obtenir el Premi Goncourt el 1948.
El seu "taller literari" dirigit per Edmonde Charles-Roux, on hi col·laboraven escriptors com Matthieu Galey i Pierre de Lacretelle va obtenir un gran èxit amb la publicació dels set volums de la saga històrica " Les Rois Maudites" (Els Reis Maleïts), que va suposar el triomf i la fortuna de Druon.,[5] amb diverses adaptacions com a sèrie de televisió.
L'autor de Joc de Trons, George R. R. Martin, ha manifestat que entre altres, una de les seves fonts d'inspiració ha estat l'obra de Druon.[7]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurice Druon |