Aquest glossari és una llista de termes usats en l'argot casteller.
El vocabulari casteller està format, d'una banda, del lèxic general de la llengua i, de l'altra, d'una sèrie de mots i expressions propis de l'activitat castellera.[1] D'aquests últims termes es distingeix entre els que són de base o patrimonials i el vocabulari casteller que s'ha anat modificant al llarg del temps. Els primers mots gairebé des dels orígens dels castells s'han mantingut pràcticament intactes, com per exemple les denominacions dels diferents tipus de construccions castelleres (pilar, torre, tres de set, quatre de vuit, etc.) o les diferents posicions en un castell (enxaneta, aixecador, dosos, quints, quarts, terços, etc.).[2]
A part d'aquest substrat lèxic casteller, que pràcticament s'ha mantingut intacte al pas dels anys, el vocabulari casteller s'ha anat modificant al llarg de la seva història. D'una banda, hi ha alguns mots que han caigut en desús, però, no obstant això i contràriament a aquestes petites pèrdues lèxiques, des de la dècada del 1990 hi ha hagut un enriquiment considerable del lèxic casteller. Aquest increment lèxic es deu a diversos factors. En primer lloc, l'evolució tècnica dels castells experimentada durant l'època de platí ha comportat l'aparició de nous conceptes, fet pel qual s'han hagut d'inventar termes nous per referir-s'hi (portacrosses, portavents, etc.). D'altra banda, la mediatització del fet casteller per part dels mitjans de comunicació durant la dècada dels noranta ha significat un fort desenvolupament del llenguatge periodístic casteller, incorporant nous termes i expressions, els quals sovint s'inspiren en el llenguatge periodístic de l'esport (tripleta màgica, clàssica de vuit, supercatedral, etc.).[2]
El primer recull exhaustiu sobre lèxic casteller fou el vocabulari recopilat per l'estudiós vallenc Pere Català i Roca en el segon volum de l'obra Món Casteller, editada l'any 1981, on s'incloïen 894 entrades. Al llarg dels anys vuitanta també es van publicar alguns vocabularis castellers, però no és fins al març del 1995 que es va publicar la primera edició del llibre Castells i castellers. Guia completa del món casteller, obra de Xavier Brotons, el qual presentava un recull més extens que els anteriors vocabularis a més d'incorporar expressions modernes. El setembre del 2001 es va publicar el Diccionari casteller, el qual suposà la primera normativització lingüística del lèxic casteller. El diccionari, també obra de Brotons, fou assessorat pel Centre de Terminologia TERMCAT i editat per l'Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona. S'hi recullen més de sis-centes entrades acompanyades de vint-i-sis il·lustracions.[3]
El 23 d'abril del 2007, amb motiu de l'inici oficiós de la temporada de castells, el TERMCAT va estrenar en el seu web un diccionari en línia anomenat Diccionari casteller que recull els termes bàsics relacionats amb el món casteller. Aquest compendi, assessorat per especialistes del món casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, glossa un centenar de formes d'ús habitual d'aquesta activitat i recull la denominació i la definició de cada un d'aquests termes.[4] La publicació d'aquest diccionari va fer-se durant l'inici d'una campanya de promoció, començada el 14 d'abril del 2007 a Valls durant la primera Nit de Castells, amb l'objectiu que la UNESCO declarés els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La campanya fou organitzada per la revista Castells i comptà amb la participació de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.[4][5]
El 20 d'octubre del 2012, en el marc del II Simposi Casteller amb motiu de la Fira de Santa Úrsula a Valls, es va presentar una nova guia de lèxic casteller anomenada Lèxic casteller. La guia, editada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, fou elaborada per Joan Pol, tècnic d'imatge i edicions del CPNL, i Xavier Brotons, coordinador de dinamització del CNL de Tarragona, periodista casteller i autor del Diccionari casteller, a més de comptar amb la col·laboració de Ramon Vidal, tècnic del CNL de Tarragona. Consta de diversos apartats, i per primera vegada en un recull lèxic casteller s'inclouen les estructures noves de set, tres amb l'agulla i cinc amb l'agulla.[6]
L'abril del 2013 diversos membres de l'Associació Catalana El Pont Blau d'Hamburg van editar un nou vocabulari casteller en alemany,[7] en una iniciativa sorgida arran d'uns tallers de castells organitzats per la mateixa entitat.[8]