El pis de dosos és l'antepenúltim pis d'un castell, sobre el qual s'enfilen l'aixecador i l'enxaneta. Juntament amb l'aixecador i l'enxaneta formen el pom de dalt,[1] compost normalment per canalla.
Per extensió també s'anomenen dosos (sing. dos) els castellers que formen aquest pis. Sempre pugen per parelles, d'aquí el seu nom, i s'encaren mútuament amb els braços agafats. En els castells compostos poden haver-hi més d'una parella de dosos, com és el cas en el 5 o en el 9, tot i que en els castells d'estructura simple sempre són una única parella.
Els dosos acostumen a ser nens i nenes de 9 a 14 anys, prou fort per aguantar el pes de l'aixecador i l'enxaneta, però prou lleugers i àgils per enfilar-se a alçades que poden arribar a les del setè pis d'un castell.
En els pilars no es considera que hi vagin dosos.
La posició de les cames dels dosos pot variar en funció del castell.