Una forquilla o forqueta és un estri amb un mànec en un extrem i una sèrie de pues a l'altre, que s'utilitza habitualment per a menjar.[1] Concretament, es pot utilitzar per punxar i endur-se aliments sòlids a la boca, o bé per immobilitzar aliments mentre es tallen amb el ganivet. Encara que el seu orígen és anterior, l'ús personal de la forquilla com a estri per menjar s'origina a l'Imperi Romà d'Orient cap al segle IV.[2]
La forquilla en la Història
Els primers que van usar la forquilla de manera regula van ser els nobles bizantins. La seva aparició a Europa va ser tan polèmica que l'església hi va intervenir, perquè considerava que tan sols els dits podien portar a la boca els aliments que Déu ens donava.[3] El seu ús no es va escampar fins al segle xviii. Durant la Revolució Francesa la noblesa va començar a utilitzar forquilles per a fer palès que era una classe superior i no es tacava menjant. D'aleshores ençà utilitzar aquest cobert esdevingué símbol de refinament
Tipus
Els diferents tipus de forquilles que es poden trobar sobre una taula o a l'hora de menjar són els següents:
- Forquilla de taula.[4] Cobert de la mateixa grandària que la cullera i dentat. Pot ser de 4 o 5 dents, encara que hi ha molts altres dissenys. Utilitzat per a truites, la major part de la verdura i en companyia del ganivet, la majoria de les vegades.
- Forquilla de peix.[4] Forquilla més plana que el de taula i lleugerament més ample. Utilitzat per als peixos. Si es manca d'aquests coberts, es pot utilitzar la forquilla de taula.
- Forquilla de trinxar. També de grandària similar al ganivet de trinxar. Utilitzat per subjectar la peça que desitgem trinxar. Dues dents i una àmplia obertura central.
- Forquilla de servei. De grandària similar a la cullera de servei, dentat (de 4 o 5 dents), molt ample i de pala plana. Utilitzat en companyia de la cullera de servei com a ajuda auxiliar.
- Forquilla d'amanida.[4] Cobert de pala ampla, amb prou feines dentat (pràcticament són osques) i de grandària similar a la cullera d'amanida. S'utilitza com a auxiliar de la cullera d'amanida i per a les mateixes funcions.
- Forquilla espremedora. Forquilla de grandària petita (similar a la de les postres) de llargues dents lleugerament oberts en les puntes. Utilitzat per punxar els cítrics o fruites a esprémer.
- Forquilla per a postres.[4] Igual que la cullereta, de grandària menor a la meitat de la forquilla de taula. Dentat curt (3 o 4 dents, generalment) utilitzat per a postres i com a elements de tall en aliments tous.
- Forquilla d'ostres.[4] Cobert curt i dentat (generalment 3 dents), gruix i fort. Utilitzat per extreure el mol·lusc de la seva petxina a la qual es troba adherit.
- Forquilla de fruita. Cobert de grandària mitjana (entre la forquilla de taula i la de postres). Utilitzat per prendre la fruita i com a substitut dels coberts per a postres si no n'hi hagués.
- Forquilla de caragols. Cobert llarg, d'uns 22cms. Amb dues àmplies dents. S'utilitza de forma conjunta amb la forquilla de fruita i per a la mateixa finalitat.
