Característiques | |
---|---|
Epònim | Gaston Pierre de Lévis-Mirepoix ![]() |
País d'origen | França ![]() |
Detalls | |
Tipus | aliment i mescla ![]() |
Mètode de preparació | dicing (en) ![]() ![]() |
Ingredients principals | ceba, pastanaga i api ![]() |
La bresa és la tècnica de tall més corrent a la cuina catalana[1] i també en altres cuines. Consisteix a tallar les verdures en daus regulars, de forma quadrada a totes les seves cares i d'uns 2,5 centímetres d'aresta. Se sol utilitzar per a verdures com la pastanaga, l'api, etc. en tota mena de coccions. Aquesta tècnica també és coneguda pel seu nom francès mirepoix.[1]
Primer cal, si s'escau, pelar les verdures. En acabat es poden tallar i descartar els extrems, per tal que després tan sols hi hagi cubs regulars, o bé no fer-ho, segons la filosofia i estil del cuiner. La primera opció cerca la perfecció absoluta de l'estètica del resultat, però no és estalviadora ni ecològica. Després es tallen al llarg com en tires llargues de 2,5 centímetres de gruix, primer en una direcció, després es gira el tot, amb cura perquè no es desfaci, 90°, i després es tornen a tallar tires de 2'5 centímetres de gruix. D'aquesta manera s'obté bastonets llargs, ja cal simplement tallar el tot, començant per un cap, fins a l'altre, en talls separats a 2'5 centímetres de distància entre ells.
Si hi ha moltes verdures a tallar, per tal que les primeres no s'ennegreixin per oxidació mentre es tallen les següents, es poden anar guardant en un recipient ple d'aigua. A la fi cal escórrer-les i assecar-les bé.
A més de la bresa, hi ha altres tècniques de tall consistents a tallar en daus. La diferència del resultat és la mida obtinguda: