Alpont

Alpuente (es)
Escut d'armes
Localització
39° 52′ 32″ N, 1° 00′ 49″ O / 39.875555555556°N,1.0136111111111°O / 39.875555555556; -1.0136111111111
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Serrania
Capital	Alpont
Conté la subdivisió	Alpont
Població humana
Població	667 (2023) (4,82 hab./km²)
Gentilici	alpontina, alpontí
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	138,3 km²
Altitud	1.000 m
Limita amb	Ares dels Oms Toixa la Iessa Torrijas Xelva Titaigües Arcos de las Salinas
Partit judicial	Llíria
Dades històriques
Patrocini	Blai de Sebaste
Festa patronal	Mesos de maig i agost (trianual)
Organització política
• Alcaldessa	María Amparo Rodríguez Sambonet
Identificador descriptiu
Codi postal	46178
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46036
Codi ARGOS de municipis	46036
Lloc web	alpuente.es

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia

Situat al nord-oest de la província, en el límit amb Terol, al sud de la serra de Javalambre. El terme és abrupte, per l'existència de nombrosos barrancs, especialment al sud. Les muntanyes estan molt erosionades; els principals són: la Mola (1.511 m.), Turó Negre (1.407 m.), Fonts (1.238 m.), el Pujol (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.). Els barrancs de l'Aragall i Arquela són les principals vies fluvials, i arrepleguen les aigües d'altres subsidiaris, donant origen al riu de Xelva.

El clima és continental. Hi ha nombroses fonts. La vila d'Alpont s'alça en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord.

Barris i pedanies

En el terme municipal d'Alpont es troben també els següents nuclis de població:

Despoblats

• el Xop
• els Fonts
• el Canalet
• la Canal Seca
• la Carrasca
• Vizcota

Poblats

• Baldovar
• Camp de Baix
• Camp de Dalt
• Corcolilla
• el Collado
• el Hontanar
• la Almeza
• la Torre
• la Cuevarruz
• les Eres o Bisbe Hernández

Localitats limítrofes

El terme municipal d'Alpont limita amb les localitats següents: Aras de los Olmos, Xelva, La Iessa, Titaigües i Toixa. També limita amb Arcos de las Salinas, a la província de Terol.

Accessos

S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-345.

Història

Amb evidents mostres de restes de l'edat del bronze, Ibers i després Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a prendre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part d'Al-Àndalus, aconseguix un notable creixement econòmic i cultural com a Regne de Taifes independent.

Alpont va ser un petit emirat musulmà a l'edat mitjana,^[1] regit per la dinastia del Beni Kasim o Medinites. Els emirs de l'Emirat d'Alpont foren:

• Abdallah I ben Kasim
• Muhammad Yomm al-Dawlah
• Ahmad Adad al-Dawlah ?-1092
• Abdallah II Xanah al-Dawlah 1092-1103

El 1089 va quedar sota protectorat del Cid. El 1103 va ser ocupada pels Almoràvits i va passar a l'emirat de València el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins al 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Múrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Aragó.

En ser pas obligat de la zona i frontera dels regnes d'Aragó i Castella, li van atorgar excepcional importància. Va ser vila reial amb vot en les corts i en ella es van celebrar Corts del Regne de València en 1319 i 1383. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.^[2]

En el segle xix va ser reducte important dels carlins quedant destruïts els seus dos castells, el d'Alpont i El Pedrís.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, es crea a la província de València el Partit Judicial d'Alpont, amb capital a Xelva i format pels municipis següents (segons text original): «Ademuz, Alpuente, Aras de Alpuente, Benagever, Casasaltas, Casasbajas, Castielfavit, Chelva (la capital), Layesa, Negron, Olmo, Puebla de San Miguel, Rato ó Cuesta del Rato, Royo Cerezo, Santos, Sesga, Sinarcas, Titaguas, Torrealta, Torrebaja, Tuejar, Val, Vallanca».^[3]

Fills il·lustres

• Marià Peset de la Raga (29 de desembre de 1780 - 9 d'abril de 1850), fou un metge i professor universitari valencià, iniciador de la nissaga dels Peset, formada sobre tot metges i polítics republicans i liberals, entre els que cal destacar els seus fills Joan Baptista i Vicent Peset i Vidal, el seu nét Vicent Peset i Cervera, i els seus besnéts Joan Baptista i Mariano Peset i Alexandre.

Demografia

Economia

L'agricultura es basa en els cereals, ametlers, creïlles, llegums i vinya. La ramaderia és ovina i hi ha granges porcines i avícoles. Hi ha dedicació apícola en el municipi. Hi ha unes quantes mines de caolí en les zones de la Talaia, Pujol i Baldovar. En la segona mitat del segle xx es va procedir a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos cellers.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP) i 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alpont
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Alicia Pérez Debón	226	61,58%	5 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Fernando Piera Pascual	114	31,06%	2 ()
	Altres candidatures[a]			11	3,00%	0
	Vots en blanc			16	4,36%
Total vots vàlids i regidors				367	100 %	7
	Vots nuls			12	3,17%
Participació (vots vàlids més nuls)				379	67,32%**
Abstenció				184*	32,68%**
Total cens electoral				563*	100 %**
Alcaldessa: Alicia Pérez Debón (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PP)
Fonts: JEC,[4] JEZ Llíria,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa d'Alpont és Alicia Pérez Debón del Partit Popular.

Monuments

Monuments civils

• Muralles: Conserva unes quantes torres i portes de la desapareguda muralla.
• El Castell d'Alpont: S'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble. Encara que des de mitjans del segle xix es troba en ruïnes, durant la majoria part de la història alpontina va donar refugi a les gents de la vila quan les muralles no podien resistir l'ímpetu dels assaltants. Encara guarda, davall de les estructures afonades, una valuosa informació arqueológica.
• El Castell del Poyo: També conegut com a Fort del Collado, es troba al terme municipal d'Alpont, a uns 12 quilòmetres al nord de la població, prop del llogaret del Collado.
• Ajuntament: Edifici situat on va estar l'antiga aljama, de la qual queda una torre emmerletada; en els baixos està el saló on es van celebrar les Corts del Regne de València en els anys 1319 i 1383.
• Aqüeducte: Es diu que en l'aqüeducte hi ha l'origen del nom d'Alpont. Està compost per una vintena d'arcs ogivals de maçoneria restaurada recentment i té una llargària pròxima als 110 metres, per on passa el canal d'aigua que ve de la Font Nova fins a la vila. L'arc central fou destruït per una avinguda d'aigua i actualment ocupa el seu lloc una desafortunada peça de formigó.

Monuments religiosos

• Església de la Consolació, del segle xiv
• Ermita de Santa Bàrbara, en Camp de Dalt
• Ermita de la Puríssima Concepció, en Alpont
• Ermita de Sant Roc, en Baldovar
• Ermita de Sant Josep, en la Cuevarruz
• Ermita de Sant Miquel Arcàngel, en el Collado

Llocs d'interés

• Sabines monumentals. Sabines situades a la serra de les Sabines. La sabina més espectacular és la coneguda com la Juana, a la partida de Cañada Pastores.
• Alt del Viso. Microrreserva de flora.

Festes locals

• Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals.
• Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, es realitza la "baixada" o trasllat de la Mare de Déu de la Consolació (trobada en 1614), des de l'església de la Corcolilla fins a la vila. Durant la processó es reciten versos, (denominats a Alpont dichos), de súplica i agraïment a la imatge. Amb esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
• Sant Blai, patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.