El 482 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Vibulà i Jul, o de vegades, any 272 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 482 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
- Xerxes reprimeix una de tantes revoltes que hi havia hagut a Babilònia, saqueja la ciutat, sobretot el temple d'Esagila, d'on s'emporta una estàtua d'or de Marduk, mata al seu sacerdot i dessacralitza el temple.[2]
- Ctèsies de Cnidos diu que va ser el general persa Megabazos qui va dirigir la repressió de la revolta a Babilònia contra Xerxes, mentre que Heròdot atribueix el fet al seu pare, Zòpir el Vell, que era el sàtrapa de la ciutat.[3]
- Teró d'Acragant va expulsar a Teril·le del poder a Hímera, que va incorporar als seus dominis, segons diu Heròdot. Teril·le va demanar ajuda als cartaginesos, que van decidir restaurar-lo en el poder i estendre el seu poder per l'illa. L'expulsió de Teril·le va ser la causa immediata de l'expedició d'Hamílcar que va acabar amb la gran batalla d'Hímera l'any 480 aC.[5]
- Quint Fabi Vibulà i Gai Juli Jul són elegits cònsols a Roma. La seva elecció com a cònsols es va produir per un acord entre els dos partits que governaven l'estat, que després d'enfrontar-se als comicis romans, van acordar l'elecció de Jul per part dels populars i de Fabi pels aristòcrates. Titus Livi diu que la discòrdia entre les classes romanes va ser tant violenta aquest any com en anys anteriors. Els cònsols van fer la guerra a la ciutat de Veios, però com que l'enemic no va presentar batalla van tornar a Roma després de devastar el territori.[6][7]
- Aulus Semproni Atratí és nomenat interrex per regular els comicis.[7]
- L'exèrcit de la ciutat de Veios va entrar en territori romà i va saquejar els conreus.[6]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Heròdot. Històries, III, 153-160
- ↑ Ctèsies de Cnidos. Περσικά (Pèrsica), XVII, 30
- ↑ Heròdot. Històries, VIII, 79
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 165
- ↑ 6,0 6,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 43
- ↑ 7,0 7,1 Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, VIII, 90-91
- ↑ Twitchett, D. C. (ed.). The Cambridge history of China. Cambridge: Cambridge University Press, 1978, p. 564. ISBN 9780521243278.