289 aC
Altres calendaris
Tipus	any aC
Gregorià	289 aC (cclxxxix aC)
Islàmic	938 aH – 937 aH
Xinès	2408 – 2409
Hebreu	3472 – 3473
Calendaris hindús	-233 – -232 (Vikram Samvat) 2813 – 2814 (Kali Yuga)
Persa	910 BP – 909 BP
Armeni	-
Rúnic	-38
Ab urbe condita	465
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC
Anys
292 aC 291 aC 290 aC - 289 aC - 288 aC 287 aC 286 aC

El 289 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Corví i Noctua (o també any 465 ab urbe condita). La denominació «289 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

Esdeveniments

Antiga grècia

Pirros, rei de l'Epir, s'havia casat amb Lanassa, la filla d'Agàtocles de Siracusa, que va obtenir Còrcira com a dot. Lanassa per les infidelitats del seu marit, es va retirar a Còrcira, i va cridar Demetri Poliorceta, que va envair l'Epir, sense oposició. Lanassa li entrega Còrcira i li ofereix la seva mà. Pirros retorna a Epir i Demetri es retira cap a Macedònia.^[2]^[3]
Pantauc d'Aloros, militar macedoni, és designat per defensar Etòlia contra Pirros de l'Epir. Quan Pirros s'acosta, Pantauc li presenta batalla, però és derrotat i resulta ferit. El seu exèrcit és completament desfet. Probablement va morir de les ferides, però se'n desconeix el destí final.^[4]^[5]

Sicília

A la mort d'Agàtocles de Siracusa, el seu suposat assassí Menó (es parla també de suïcidi) mata el net del tirà, Arcàgat el jove i pren el comandament de l'exèrcit del mort, que estava assetjant Etna, i es dirigeix a Siracusa. La ciutat envia contra ell a Hicetes amb forces considerables que s'enfronten durant un temps sense resultats decisius. Menó crida en el seu ajut als cartaginesos i Siracusa ha de signar una pau desfavorable.^[6]
Hicetes es converteix en tirà de Siracusa. Fíntias, estableix la tirania sobre Acragant durant el període de confusió que segueix a la mort d'Agàtocles.^[7]

Antiga Roma

Marc Valeri Màxim Corví i Quint Cedici Noctua són elegits cònsols. El seu nom es troba als Fasti, perquè la pèrdua del llibre corresponent a aquest període de Titus Livi fa que no es conegui res del seu consolat.^[8]
S'estableix una colònia romana a Sena Gallica, a l'Úmbria, una vegada vençuts definitivament els gals sènons.^[9]

Necrològiques

Agàtocles de Siracusa, tirà de Siracusa i rei de Sicília (nascut l'any 361 aC). El seu net Arcàgat el Jove l'estava enverinant per succeir-lo. Agàtocles va témer que la resta de la família corregués igual sort i envia la seva dona Teoxena i els seus dos fills a Egipte i després es suïcida.^[10]
Menci (data aproximada), filòsof xinès considerat el confucianista més important després del mateix Confuci.^[11]

Referències

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XXI, 4
↑ Plutarc, Vides paral·leles: Pirros, XII, 10
↑ Plutarc, Vides paral·leles: Pirros, XII, 7
↑ Plutarc, Vides paral·leles: Demetri, XXII, 41
↑ Smith, William (ed.). «Hicetas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 març 2024].
↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXII
↑ Smith, William (ed.). «Corvus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 16 març 2024].
↑ Polibi. Història, II, 19
↑ Smiyh, William (ed.). «Agathocles». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 març 2024].
↑ «Menci». GEC. [Consulta: 17 març 2024].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 289 aC