![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Riziero Ortolani ![]() 25 març 1926 ![]() Pesaro (Itàlia) ![]() |
Mort | 23 gener 2014 ![]() Roma ![]() |
Causa de mort | Bronquitis ![]() |
Dades personals | |
Formació | Conservatori Estatal de Música "Gioachino Rossini" ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Música per a cinema ![]() |
Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores, pianista, músic de jazz ![]() |
Activitat | 1954 ![]() ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Katyna Ranieri (1964–2014) ![]() |
Premis
| |
Lloc web | rizortolani.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Riz Ortolani (Pesaro, 25 de març de 1926 - Roma, 23 de gener de 2014)[1] va ser un compositor italià de música de cinema.
Era el petit de sis fills. El pare d'Ortolani, un treballador de correus, va regalar al seu fill un violí als 4 anys.[2] Més tard, Ortolani va canviar a flauta després de fer-se un colze en un accident de cotxe. Va estudiar al Conservatorio Statale di Musica "Gioachino Rossini" a la seva ciutat natal de Pesaro abans de traslladar-se a Roma el 1948 i trobar feina amb l'orquestra de la RAI.[3] Tot i que la cronologia no està clara, també probablement va servir com a músic a l'orquestra de la Força Aèria Italiana, va formar un conjunt de jazz i va arribar als Estats Units com a músic de jazz a Hollywood, tot abans de gravar la seva primera pel·lícula.[2]
Ortolani es va casar amb Katyna Ranieri el 1956.[3] La primera partitura cinematogràfica que va escriure va ser per al film documental de Paolo Cavara i Gualtiero Jacopetti titulat Mondo Cane, el tema principal del qual, More, li va guanyar un Grammy, i també va ser nominat per a un Oscar a La millor cançó. Una altra peça mundialment famosa, va ser el tema principal de la pel·lícula O Cangaceiro (1970).
Ortolani va participar en la banda sonora de més de 200 pel·lícules, com Old Shatterhand (1964), i gran quantitat de films italians dels gèneres "giallo", "spaghetti western" i "mondo".
Altres films en els quals va treballar foren Il sorpasso (1962), Els dies de la ira (1967), Requiescant (1967), La freccia nera (1968)[4] Lo sbarco di Anzio (1968), Io ho paura (1977), Danza macabra (1964), Africa addio (1966), Addio Zio Tom (1971), Una sull'altra (1969), Sette orchidee macchiate di rosso (1972), Scandalo (1976), La ragazza dal pigiama giallo (1977), Crónica del alba. Valentina (1982) i la controvertida Holocaust caníbal (1980).
La música de Riz Ortolani també va formar parte de Kill Bill: Volum 1 (2003) i Kill Bill: Volum 2 (2004), Els dies de la ira (1967), Django desencadenat (2012) i de la sèrie de comèdia llatinoamericana El Chapulín Colorado (1972).