El complement predicatiu és un complement propi de la sintaxi tradicional. Té les característiques següents:

Les estructures del CPred poden ser:


No s'ha de confondre el complement predicatiu amb un CN com La casa negra es va ensorrar, ja que no fa referència al verb sinó només al nom al qual acompanya casa.

Proves per a no confondre el complement predicatiu amb el complement circumstancial de manera ni amb l'atribut:

Ex. L'Anna és una noia molt intel·ligent.
Ex. Els nens fan els deures tranquils.
El nen fa els deures tranquil. Tranquil i tranquils són el complement predicatiu de l'oració.
Ex. Els nens fan els deures tranquil·lament.
El nen fa els deures tranquil·lament.

En aquest últim exemple, el complement circumstancial és un sintagma adverbial i no un sintagma adjectival.

Referències

[modifica]
  1. «EL COMPLEMENT PREDICATIU». [Consulta: 18 abril 2019].
  2. «predicatiu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2019].

Enllaços externs

[modifica]