| Funcions sintàctiques |
|---|
| Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
| Complement del nom (CN) |
| Complements del verb (CV): |
|
Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
| Complement adverbial (CAdv) |
| Altres: |
|
Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
El complement del nom és una funció sintàctica tradicional que engloba tots aquells sintagmes o paraules que modifiquen el significat d'un nom,[1] independentment de la posició que aquest ocupi a l'oració o de la funció que realitzi. No s'ha de confondre el complement del nom amb els possibles determinants que l'acompanyin.[2]
En català el complement del nom pot estar format per:[3]
- Un altre nom o sintagma nominal (en aquest cas es denomina aposició): El carrer Balmes
- Un adjectiu o equivalent: El carrer ample
- Un sintagma preposicional: El carrer de l'escola
- Una oració: El carrer on vivíem abans
Un mètode per esbrinar si una paraula fa de complement del nom, és eliminar de la frase el nom en qüestió, si deixa de tenir sentit és que complementa efectivament a aquell nom.
Referències
[modifica]- ↑ Sánchez, Mireia Nogué. «Bloc de català: Activitats Complement del nom», dimarts, 3 febrer 2009. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ «El complement del nom» (en espanyol europeu). [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ «4.EL SUBJECTE: NUCLI I COMPLEMENTS - CATALA 5è-6è». [Consulta: 27 abril 2019].[Enllaç no actiu]