Jacques Bertrand (riwalnijhåve Djåke Bietrand), c' esteut on scrijheu d' tchansons k' a skepyî li 18 di nôvimbe 1817 et k' a morou li 30 di djulete 1884.
Di s' mestî, il esteut patron d' ene fabrike di tcheyires.
Il est rprins dins l' grosse Antolodjeye da Piron.
I shonne k' il åye bråmint stî aidî dins ses scrijhaedjes pa s' cuzén, Albert Thibaud.
I tchantéve voltî li payis d' Tchålerwè. Åresse, c' est l' prumî k' a-st eplaidî des scrijhaedjes e walon dins cisse coine la del Walonreye.
I dmeure conoxhou long et lådje pa ene tchanson e francès "Pays de Charleroi" k' a divnou l' ime nåcionå carolo. Mins il a scrît purade e walon. Inte di des ôtès tchansons : Lolote.
Jacques Bertrand fourit raddimint rwaitî come l' ero nåcionå do Payis d' Tchålerwè. E 1924, on havta ene plake di rsovnance sol måjhon la k' il a skepyî, al rowe Guståve Nålene a Tchålerwè.
Dispu 1984, li befrwè d' Tchålerwè soune totes les eures "Pays de Charleroi"; å cwårt après l' eure; c'est «Racoulotans nos» ; al dimeye eure : «Sintoz come èm cour bate», eyet å cwårt po l' eure: «El cwénzinne å Mambor».
I fourit fotografyî pa Prosper Bévierre diviè 1867. Ci portrait la divna foirt rilomé. On ndè fjha ene plake havtêye so s' måjhon d' nexhance e 1924.
Si veye est ses tchansons ont stî studieyes pa Jules Lemoine, adonpwis pa Jules Vandereuse.
Des tchanteus come Bob Dechamps tchantént voltî les tchansons d' Jacques Bertrand.
Ene djournêye di rindaedje-bon-dvwer a stî adjinçnêye e 2018. Les pretchaedjes ont stî eplaidîs dins l' coleccion Memwere walone (lº 22).
C' est bråmint des tchansons ki racontèt les djoyes des ptitès djins k' on a rtnou di l' ouve da Jacques Bertrand.
Portant, aveut oyou eto tchanter les ouves da Beranger, et si a-t i scrît des tchansons la k' i critike li guere, et vanter li liberté, li påye eyet l' ovraedje. Mins ces tchansons la ont stî metowes sol costé.
I va divni li pus rlomé waloneu do Payis d' Tchålerwè.
Djôr Fayi va scrire ene pîce di teyåte sor lu, Djâques Bèrtrand.
Ezès fiesses di Walonreye (e 2022, todi), gn a des bokets d' ses tchansons ki sont håynés pattavå Tchålerwè.
Ces studias la sont tertos e francès, mins avou ses scrijhaedjes e walon, tchaeke côp rimetous sorlon ene metowe sicole ortografike.