Indji (F. Engis), c' est èn ancyin ptit ban del Walonreye, divnou intité, el province di Lidje.

Eglijhe modiene

Mwaissès dnêyes

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li viyaedje a dné on no d' famile: Dindji.

Po l' etimolodjeye et les vîs scrijhas, riwaitîz dins l' esplicant motî.

No di des plaeces d' Indji

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Hamteas

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ôtès plaeces

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Istwere

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li viyaedje est cité pol prumî côp e 1033. Li signorreye esteut pårteye e deus fîs : onk del coû di Hermåle-dizo-Hu, onk del coû d' Lidje. Les signeurs estént des "Di Warfuzêye" dispu l' 12inme sieke. Mins ene des mitans a stî vindowe et rvindowe, si bén k' gn aveut sovint deus signeurs.

Gn aveu ene basse djustice ki rlevéve des scabéns d' Lidje.[4]

Industreyes

[candjî | candjî l’ côde wiki]
Li gåre do trén

E 14inme sieke, on-z î saetche a l' alon.

E 19inme sieke, on drouve des cårires di castinne. I s' amonte eto des brictreyes.

C' est adon ki les oujhenes del Societé sins No d' Djin cnoxhou "Nouvelle Montagne"[5] drovèt. I saetchèt å minrai d' zénk et d' plonk. E 1947, il ocupént 448 djins, ey e 1980, 700 djins.[6]

Tuzance walone

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Rilomé Indjissî

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Sourdants

[candjî | candjî l’ côde wiki]
  1. cawete -î sol novea bodje "Indjis" (noûmot do walon, atåvlé e 2008).
  2. Jean Germain Avis de recherche : Wallons, comment vous appelez-vous, Vers l'Avenir, 24 d' octôbe 2007.
  3. Live da Haust so les nos d' plaeces del Walonreye.
  4. Lives do Credit Comunå so les comenes di Beldjike.
  5. ki s' a etroclé al societé metalurdjike di Pråyon (Li Trô).
  6. Lives do Credit Comunå so les comenes di Beldjike.
Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou Indji (viyaedje) .