El fén des anêyes 2010, li minme Pablo Sarachaga rashonna on nouzome fitchî so les codjowaedjes eplaidîs tocosté, avou l' såme di simplifyî li nombe di sôres di codjowaedje. Avou l' aidance da Julien Casters, les tåvleas d' codjowaedje des diferinnès sôres ont stî eplaidîs sol Wiccionaire walon.
Pol payis d' Waime, n a ddja kékes pådjes di codjowaedjes dins l' motlî Lejoly d' Ôvîfa. Li cayet a stî ristudyî miersipepieuzmint dins les accints d' Tirimont et d' Odénvå pa Walter Schröder eyet Marcel Piette et les tåvleas eplaidîs sol waibe do Rweyål Club walon d' Måmdiy e 2018.
Walon do Mitan :
El Saye di croejhete da Lucien Léonard, les codjowaedjes prindèt del pådje 35 al pådje 71.
e Motî d' Bastogne : Li rawete l° 4 do motî d' Bastogne (p. 1051 a 1069) dene li codjowaedje di 167 modeles di viebes diferins. I gn a-st ene pådje Wikipedia di corwaitaedje des codjowaedjes Francard.
e Motî d' Bouyon : Dins les "Notes di croejhete" metowes al fén do live, gn a (p. 166-174), gn a les tåvleas di codjowaedje di 8 viebes.
Tot loucant 3 grands lives di codjowaedje, Gilliard (cinte), Stasse (levant), Francard (Nonne); eyet on ptit (Djivet), on s' aporçût :
li continwisté do walon est rimarcåve; on trouve les minmes viebes, avou les minmes sinses totavå. Les diferinces c' est å pus sovint cåze do francès.
dins l' codjowaedje lu-minme, dj' ô bén les sôres di viebes, les cis ki sont les pus les minmes tot avå sont les pus "disrîlés", come aler, poleur, ponre, ashir,...
end a eto tot plin ki sont pår les minmes tot avå.
et poy on balzinaedje -î/-er po on grand hopea d' viebes (mins ki s' codjowèt del minme manire, li diferince î/é metowe sol costé)
et cwand i gn a des codjowaedjes vormint diferins, c' est å pus sovint on viebe ripris do francès (come "conçuvwer" (dji conçwè, nos conçuvans, dji conçuvrè, ki dj' conçweve, dj' a conçu) el plaece di "conçure" (erîlé come porçure, shure,...: dji conçû, nos conçuvans, dji conçurè, ki dj' conçuve, dj' a conçuvou)
sovint eto, li grande diferince c' est dins l' cogne di l' infinitif (metans, "sey" / "esse", "pure" / "puwer", "tini" / "tinre").[1]