May Henriquez | ||
---|---|---|
Imagen desea: May Henriquez | ||
Informashon personal | ||
Nòmber kompleto | May Henriquez-Alvarez Correa | |
Alias | Shon May | |
Nasementu | 6 di mei 1915 Willemstad | |
Fayesimentu | 5 di òktober 1999 Willemstad | |
Edukashon | Academia de Bellas Artes | |
Famia | ||
Mayornan | Joseph Alvarez Correa Sarah Levy Maduro | |
Casa(nan) | Max Henriquez (1935) | |
Informashon profeshonal | ||
Ofishi | Eskultor eskritor traduktor | |
Studiante di | Ossip Zadkine | |
Distinshon | Chapi di plata Zilveren Anjer Kabayero den Orden di Oranje-Nassau Ofisial den Orden di Oranje-Nassau | |
(nl) RKD-profil | ||
[Editá Wikidata] · [Manual] |
May Henriquez-Alvarez Correa (☆ 6 di mei 1915 na Willemstad – † 5 di òktober 1999 na Willemstad) tabata un eskultor, eskritor, traduktor i patronisadó kurasoleño. Su nòmber di kariño tabata Shon May.
May tabata e yu mas chikí di Joseph Alvarez Correa (1881–1967), bankero, i Sarah Levy Maduro (1889–1972).[1] Su famia tabata pertenese na e komunidat hudiu-sefardí di Kòrsou, ku tabata gosa di prosperidat. Na 1935 e ta kasa ku Max Henriquez i e pareha ta bai biba na Lanthùis Bloemhof, ku tabata propriedat di e famia di su mama.
Durante e di dos Guera Mundial su kasa a bai traha na Banco Maduro. Ora e pareha a muda pa Caracas pa motibu di e trabou di su kasa, Shon May a kuminsa studia na Academia de Bellas Artes. Fo'i 1949 e tabata tuma lès di eskultura serka Ossip Zadkine na Paris. Na Kòrsou el a krea un mundu artístiko vibrante i a organisá masha hopi evento kultural i exposishonnan; su tayer na Lanthùis Bloemhof a konverti den un sentro di enkuentro pa artistanan lokal i ekstranhero i na aña 2020 ta un sentro kultural, museo i galeria bon bishitá. Na 1953 el a partisipa komo úniko eskultor na e exposishon Curaçao, painting and painted den museo munisipal na Amsterdam (Stedelijk Museum Amsterdam).[2]
Na 1950 e tabata ko-fundadó di e biblioteka sientífiko, kual awendia ta forma parti di Universidat di Kòrsou, i a keda nombrá presidente di e Komishon di Konseho Kultural (Culturele Advies Raad) na Kòrsou i Boneiru. Na 1952 el a kuminsa produsi tradukshonnan i adaptashonnan di obranan di komedia, entre nan obranan di Molière, Shakespeare i Shaw. For di nan inisio e tabata ligá komo eskritor i traduktor na teatro Centro Pro Arte i e grupo di komedia Thalia.[3] Na 1978 el a kontribuí na teksto di e Himno di Kòrsou, e tabata den redakshon di revista Kristòf i tabata miembro di e Komishon Standarisashon di Papiamentu. Na un edat mayo el a okupá e funshon di komisario den Maduro & Curiel's Bank N.V., banko fundá pa su tata, i na 1996 a bira su presidente-komisario.
Na Kòrsou, May Henriquez a risibí na 1989 e Chapi di plata otorgá pa Fundashon Pierre Lauffer pa su aktividatnan kultural i e Mangusá cultural pa su kontribushon na idioma Papiamentu.[4] Na 1961 el a risibí di Prinsipe Bernhard di Hulanda e ‘Zilveren Anjer’ (Klavel di Plata) pa su aktividatnan kultural. Na 1965 e ta wòrdu kondekorá ‘Ridder’ (Kabayero) i na 1985 ‘Officier’ (Ofisial) den Orden di Oranje-Nassau. Despues di su fayesimentu el a wòrdu honrá na 2017 komo ‘outstanding woman’ (muhé destaká) pa su papel den desaroyo di Papiamentu.[5]
Mira tambe e kategoria May Henriquez di Wikimedia Commons pa mas dato mediatiko tokante di e tema aki. |
Referensia
|