Una odor es lo resultat, percebut pel sens de l’odorat, de l'emanacion dels còrses volatils contenguts dins de substàncias coma las moleculas quimicas, sovent qualificadas de moleculas odorantas, de perfum, o de redoléncia per las flors.

Natura quimica

[modificar | Modificar lo còdi]

Las moleculas odorantas son caracterizadas per lor composicion quimica.

Los signals odorants pòdon èsser repartits dins diferentas classas. Per las espècias aquaticas, los compausats generadors d’odors son en majoritat d'acids aminats o de sals biliaris.

Percepcion

[modificar | Modificar lo còdi]

La sensacion agradable, neutra o desagradable associada a une odor es pròpia a cada individú e per partida innat, per partida socialament construcha. Depend atal de la concentracion del produch dins l’aire e del fach que siá o non associat a a la seuna font naturala[1].

Persistencia

[modificar | Modificar lo còdi]

Se perfums son fòrça efemèrs e d’autres mai duradices. Lo sistèma olfactiu pòt tanben far pròva d’acotumança, unas odors essent pas mai percebuda aprèp un cert delai.

Odors e pollucion de l’aire

[modificar | Modificar lo còdi]
Article detalhat: Pollucion olfactiva.

La pollucion de l’aire se traduch d'esperela sovent per d'odors (gases d’esapament, fums, odors de decomposicion, de fermentacion, eca.).

En mai, las condicions environamentalas (igrometria, temperatura, lutz, ultraviolets, vent o turbuléncias) influisson sus la durada e la portada d’una odor. Fan que las odors portadas per l’aire vietjan mai o mens luenh; par exemple, un aire pròpri e umid pòrta gaireben totas menas odors al luenh.

Sembla tanben que la pollucion de l'aire aja una importança que benlèu foguèt sosestimada;

Los odors pel l’uman

[modificar | Modificar lo còdi]

L’odor de la maire a una granda importança pel noirrisson, e al contrari. Qualques odors son memorizada e durablament associada a de sovenirs positius o negatius.

La sociologia del còrs mòstra que se d'odors corporalas son factor d’atrach, sexuala entre autre, d’autres (o los meteisses en d’autres circonstanças) son al contrari factor de rebut. La cultura igienista del sègle XIX benlèu afortiguèt lo desgost per qualques odors associadas als micròbes o a las malautiás (excrements, urinas, aliments en poiriment, aigas pudentas, eca.).

Los perfums naturals o de sintèsi pòdon èsser de mejans de seduccion o d'amagament de las odors supausada desagradablas per sei o per altrú.

De perfums son dempuèi l’Antiquitat tanben utilizats per amagar las odors d’animals, de cosina, de poirit, de cadavre, eca.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. (fr)Article « Perque siam gainats per las odors? Lo ròtle d'uns factors psicosocials », per Barbara Bonnefoy (Revista Air Pur N° 73)
  2. (en)communicat de las acadèmias de las sciéncias e de medecina, engenheriá e recerca americanas, Cf. Estudi publicat dins “ Atmospheric Environment ”
  3. (en)Estudi sus l'estatut dels pollinisator en America del nòrd (2006) ; ”Status of Pollinators in North America ” , Committee on the Status of Pollinators in North America, National Research Council Accès a l’estudi

Annèxes

[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia

[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]