Lo granit[1][2][3] (de l'italian granito)[nòta 1] o la barena[4] es una ròca plutonica a textura granelosa, rica en qüars, que compòrta mai de feldspat alcalin que de plagioclasi. Es caracterizat per sa constitucion en minerals: qüars, feldspats potassics (ortòsas) e plagioclasis, micas (biotita o muscovita). Lo granit e sas ròcas associadas forman l'essencial de la'escòrça continentala de Tèrra. Es un material resistent plan utilizat en construccion, pasiment, decoracion, escultura, jos l'apellacion granit.
Es tanben una apelacion comerciala que designa una ròca dura e granuda que s'utiliza dins l'escultura, l'arquitectura o l'ornamentacion, qué que sieche sa natura geologica.
Pòrta de nombroses noms en occitan, sustot grison, frejal (var. -au), area e miura.[5]
Per barena, i a las variantas varen e varena.[5]
<ref>
incorrècta ;
pas de tèxte per las referéncias nomenadas Dicodòc
.
|