Gengibre
Règne | Plantae |
---|---|
Sosrègne | Tracheobionta |
Division | Magnoliophyta |
Classa | Liliopsida |
Sosclassa | Zingiberidae |
Òrdre | Zingiberales |
Familha | Zingiberaceae |
Genre | Zingiber |
Zingiber officinale
Roscoe, 1807
Òrdre | Zingiberales |
---|---|
Familha | Zingiberaceae |
Lo gengibre o gingebre (Zingiber officinale) es una espècia de plantas originària d'Asia, del genre Zingiber e de la familha de las Zingiberaceae que s'utiliza lo rizòma en cosina e en medecina tradicionala. Aquel rizòma es una espècia fòrça utilizada dins fòrça cosinas asiaticas, e subretot l'indiana. Es utilizat en Occident per realizar diferentas bevendas coma ginger ale e de dessèrts coma lo pan especiat.
Lo gengibre es una planta vivaça tropicala erbacèa d'unes 0,90 m de naut eissuida d'un rizòma.
Las fuèlhas persistantas son lanceoladas, biseriadas, longas e odorantas.
Las flors son blancas e jaunas marcada de roge sul bòrd, las bractèas son verdas e jaunas.
Après la florason, un cort espig axillar conten las granas negras tancadas dins de capsulas trivalvas aparéist al tèrma d'una tija cobèrta d'escatas.
Ama una exposicion solelhada e una atmofèra umida. La creissença es rapida e la multiplicacion se fa per division dels rizòmas.
Une espècia dicotiledòna d'America del Nòrd, l'Asarum canadense es coneguda jol nom de « gengibre salvatge ». Sas racinas an de proprietats aromaticas similaras e se pòt utilisar coma substitut. Aquela planta es pas ligada als gengibres vertadièrs e aparten a la familha de las Aristolochiaceae.
Los rizòmas d'una autra planta de la familha de las Zingiberaceae, Curcuma longa, constituisson una espècia nomenada a La Reünion « gingembre-safran » o « safran péi » que, sus l'illa, es comun de dire « safran » per curcuma. La sabor est doça e aromatica, la popa es de color ròse-iranjada. La meteisse raiç se nomena « safran », a Maiòta e dzindzino en shimaore. Una autra varietat encara, Curcuma amada de popa jauna a jaune fluorescent, se nomena « gengibre manga » que la sabor remembra aquela de la manga carròta verda.
Èra nomenat zenj pels mercands arabs, mot per que designavan tanben los abitants de la còsta èst de l'Africa e d'ont ven lo nom de « Zanzibar », ont los Arabs anavan cercar lo gengibre. Al sègle XIII, santa Hildegard escriviá al subjècte del Zingiber officinale Roscoe: « Un òme en bona santat na pas interés a ne manjar, que lo fa estupide, ignorant e lasciu. Mas se sem sec e ja plan aflaquit, reduire de gengibre en polvera e ne prene… dins una bevenda… se melhora atal son estat »[1]. A l'Edat Mejana, lo gengibre èra considerat coma una planta magica afrodisiaca.
Produccion en tonas. Chifres 2003-2004 Donadas de FAOSTAT (FAO) | |||||
Índia | 275 000 | 27 % | 275 000 | 27 % | |
China | 259 719 | 25 % | 260 000 | 25 % | |
Indonesia | 151 000 | 15 % | 151 000 | 15 % | |
Nigèria | 110 000 | 11 % | 110 000 | 11 % | |
Nepal | 90 000 | 9 % | 90 000 | 9 % | |
Bangladèsh | 43 000 | 4 % | 48 000 | 4 % | |
Tailàndia | 33 000 | 3 % | 33 000 | 3 % | |
Filipinas | 30 000 | 3 % | 30 000 | 3 % | |
Autres païses | 39 259 | 3 % | 39 270 | 3 % | |
Total | 1 030 978 | 100 % | 1 036 270 | 100 % |
Lo rizòma es fòrça ric en amidon (60 %). Conten de proteïnas, de grassas (10 %), d'òli essenciala e una resina[2].
L'impression de fuòc (pseudocalor) quand se pren de gengibre se deu a la preséncia de shogaòl, de paradòl e de zingerona[3]. La concentracion de gingeròl – constituissent màger del gengibre fresc – es mai fèble ians lo gengibre secat, alara que la concentracion en shogaòl aumenta[4].
A partir del rizòma del gengibre s'extrason una oleoresina (6 %)[5] e una òli essenciala (1-3 %),. L'oleoresina conten los composats quimics a l'origina de la sabor picanta, coma lo gingeròl (15 %). La composicion de l'òli essenciala varia fòrça seguent l'origina geografica mas se trapa de composats odorants coma lo zingiberèn, lo curcumèn, lo camfèn, lo bisabolèn, lo citral e lo linalòl. Aqueles dos extrachs son destinats a l'aromatizacion dels aliments, alara que sola l'òli essenciala es utilizada dins la perfumeriá.
L'òli essenciala de gengibre es obtenguda per distillacion a la vapor d'aiga dels rizòmas. Cal gaireban 50 kg de rizòmas secs per obténer 1 kg dòli essenciala.
L'òli essenciala de gengibre es per exemple reputat per sas vertuts digestivas. Es supausada « estimular e accelerar lo passatge del bòl alimentari »[6].
Las jovas racinas de gengibre (que son de fah de rizòmas, es a dire de tijas sosterrenhas) son chucosas e popuda amb un gost fòrça doç. Los rizòmas madurs son fibroses, gaireben secs e an un gost mai pujat. Mai vièlhs, prenon un gost plan fòrt.
De tèxtes indians datant de l'an 1000 AbC prescriviánt aquela planta per de mals anant de l'asma als emorroïdas[8]. Los mètges asiatics l'utilizan encara.
D'etudis sus l'òme mostran de proprietats antiemeticas. Una sintèsi de recercas medicalas confirma l'eficacitat del gengibre per solaçar la nausèa postoperatòria[9].
Lo gengibre foguèt prepausat coma un antimigranós avent pas d'efièch negatiu[10].
Lo gengibre a una accion antiinflamatòria, cura per exempla a dolor e los simptòmas dels rematismes inflamatòris[15].
« Lo rizòma de gengibre es pauc utilizat en França ont foguèt recentament inscrich sus la lista de las plantas susceptiblas d'intrar dins la composicion de fitomedicaments beneficiant d'un dossièr d'AMM « abreujat » [Note Expl., 1998]; pòt revendicar l'indicacion: tradicionalament utilizat dins le mal dels transpòrts. » (Bruneton 1999).
Segon Kew Gardenparamètre « Kew liste » pas reconegut: