Cadena de las Cascadas
| ||||
---|---|---|---|---|
OpenStreetMap | . | |||
Geografia | ||||
Punt culminant | Mont Rainier (4 392 mètres) | |||
Massís | Cadena costièra pacifica | |||
Coordenadas | 46° 51′ 02″ N, 121° 45′ 36″ O | |||
Administracion | ||||
País | Estats Units e Canadà | |||
Region | Nòrd-oèst Pacific (principalament Cascàdia e sa bioregion) | |||
Subdivision | Colómbia Britanica, Washington, Oregon e Califòrnia | |||
Geologia | ||||
Edat | Pliocèn | |||
Ròcas | ròcas volcanicas, rocas metamorficas e ròcas sedimentàrias | |||
Geolocalizacion sus la mapa : [[]]
|
La cadena de las Cascadas (en anglés Cascade Range o Cascade Mountains) es una cadena de montanhas que s'estend sus la còsta oèst de l'America del Nòrd, entre los estats de Califòrnia, Oregon e l'Estat de Washington als Estats Units e la província de Colómbia Britanica en Canadà. Compren una part de l'arc volcanic de las Cascadas, en particular los volcans del mont Rainier, trescòl de la cadena amb 4 392 mètres que domina la vila de Seattle, e del mont Saint Helens que dintrèt en erupcion en 1980. Aquest arc volcanic, totjorn actiu, comencèt sa formacion fa 36 millions d'ans en seguida de la subduccion de la placa Juan de Fuca jos la placa nòrdamericana. Los risques ligats al volcanisme i demoran importants.
Lo flume Colómbia constituís la principala discontinuitat topografica de la cadena e la travèrsa d'èst en oèst, son bacin cobrisssent una granda part de sos pendisses. Lo relèu orientat del nòrd al sud opausa una empacha a las influéncias oceanicas doças e umidas vengudas de l'ocean Pacific. Amb l'altitud, las precipitacions importantas se traduison per des quantitats de nèu considerablas, coma al mont Baker, qu'alimenta lo pus grand systèma glaciari dels Estats Units fòra Alaska. Sul penjal oriental de la cadena, las precipitacions son fòrça mens importantas e lo clima es continental amb d'escarts pus grand de temperaturas jornalièrs e sasonièrs.
La cadena es poblada dempuèi al mens 11 000 ans pels los amerindians que desvolopèron nombroses mites e legendas suls volcans. Los europèus la descobriguèron cap a la fin del sègle XVIII. foguèt batejada durant l'expedicion de Lewis e Clark, en 1806, amor dels rajòls presents dins la gòrja del flume Colómbia.
Tèxte francés de traduire :
Une première série de sommets est nommée en anglais dès l'été 1792 par le navigateur britannique George Vancouver à son entrée dans le Puget Sound. Ainsi, le mont Baker honore son troisième lieutenant, le mont Saint Helens le diplomate Alleyne Fitzherbert 1er St Helens, le mont Hood l'amiral de la Royal Navy Samuel Hood et le point culminant, le mont Rainier, l'amiral Peter Rainier. Pourtant, l'expédition Vancouver repart sans nommer la chaîne à laquelle ces sommets appartiennent[1].
[[Fichier:David Douglass00.jpg|thumb|Portrait de David Douglas qui nomme de facto la chaîne des Cascades pour la première fois.]]
En 1806, le dernier obstacle rencontré sur la voie vers l'océan Pacifique par l'expédition Lewis et Clark, les colons et les marchands qui la suivaient est constitué par les rapides des Cascades, dont l'emplacement est désormais immergé sous la retenue du barrage de Bonneville, dans la gorge du Columbia. C'est pourquoi les grands sommets enneigés environnants sont longtemps désignés par le qualificatif de « montagnes au-delà des cascades » puis simplement The Cascades. Ce n'est qu'avec le botaniste écossais David Douglas que les noms Cascade Range et Cascade Mountains apparaissent pour la première fois, dans son journal de voyages (1823-1827)[2],[3]. Sur leur voyage de retour, les membres de l'expédition de Lewis et Clark observent au loin un haut sommet enneigé qu'ils baptisent d'après leur mécène, le président Thomas Jefferson[4].
Dans les années 1830, Hall J. Kelley propose de renommer la chaîne Presidents’ Range[5],[6], ou Presidential Range selon les sources[7],[8], et d'attribuer à chaque volcan un nom de président des États-Unis. L'idée est rejetée, à l'exception du mont Adams, nom qui était destiné au mont Hood afin d'honorer John Adams et qui échoit par erreur à un volcan encore anonyme[8].