La vida coneguda de Balmar comencèt a l'Edat Mejana. Petit fèu qu'apartenguèc, en partida, a l’evescat de Tolosa, fosquèc elevat en baroniá episcopala en 1279. Es doncas l’evesque que fosquèc senhor e baron de Balmar. La baroniá de Balmar tenguèc dus consolats, aquel del Pin e aquel de Balmar. Les cònsols son nomenats cada annada pel senhor evesque, le jorn de Totsants. Fosquèron mejancièrs entre la noblesa, la granda borgesiá, les representants dels òrdres religiós d’una part, e le pòble del campèstre d’autra part.
Le siu ròtle principal fosquèc d'administrar les denièrs comunals. Levèc impòsts e talhas. Fosquèron encargats dels camins, ponts e arbres bordant los camins. Assegurèron l’òrdre, la tranquillitat e las bonas mors e fasquèron respectar las proprietats e las culhidas.
Pendent l'Ancian Regime, Balmar, dit tanben Balma-et-Saint-Martin, èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Tolosa. La glèisa de Sant Martin de Beauville o de Las Bòrdas èra annèxa del Pin de Balmar; èra plan al sud del centre actual, dins lo quartièr de Las Bòrdas. En 1790, Balmar èra del canton de Tolosa; en l'an IX, passèc al canton de Tolosa-sud, en 1973, de Tolosa-8. La glèisa Sant Josèp se bastiguèc al sègle XIX [5], al centre de la comuna.
Abans la Revolucion Francesa, la populacion de Balmar se compausava subretot de familhas d’agricultors. Un petit nombre d'artesans demorava a Las Bordas.
La baroniá episcopala de Balmar fosquèc venduda al marqués Guilhèm de Castelpers le 17 de novembre de 1770.
La comuna de Balmar fosquèc creada per un decret de l’Assemblada Constituenta de 1789 le 1èr de decembre de 1790, ocupa, mai que mai, le territòri del consolat de Balmar. Le primièr cònsol de la novèla comuna fosquèc Henri Lassalle-Preserville.
Al sègle XIX e fins a la Granda Guèrra, la comuna construguèc les sius camins, le siu ostal de vila, sa pòsta, una glèisa al centre de son territòri e tornèc bastir gaireben tota la glèisa de Sent Martin de Bovila.
Fosquèc solament dins le segond mitan del sègle XX que Balmar, de vilatge rural, venguèc vila residenciala. Sa populacion passèc de 1724 abitants en 1954 a 6530 en 1970 amb las primièras construccions d'ostals de quartièr. Le primièr quartièr data de 1956 le Claus Sant Pèire. Institucions militaras e entrepresas s’installèron.
Comunas de laNauta Garona (Lengadòc e Gasconha) (comunas actualas, comunas que contenon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)