El stratocumul (in latin stratocumulus, abbreviadura Sc) a l’è ‘na nivola bassa e scura, compagna di strati ma caratterizzada de amass redónd, de color gris scur, e che la soa grandèzza apparenta a l’è pari o maggiora de 5 grad quèj del sessanta[1].
El spessor di stratocumul a l’è comprés tra i 500 e i 1500 m [2]. In del caso che sìen pòch spèss pòden caosà i fenòmen òttich di iridescenz o di coròn. Di alter fenòmen òttich capiten in di condizion de grand frègg. In quèj casi chì i stratocùmul sarànn fàa su de cristàj de giazz (amalastant la soa bassa quòta de formazion) che pòden originà ‘na caratteristica supplementar: la virga. Stì chì pòden originà di serc[3]. I stratocumul in di località de la còsta sub-tropical se spòsten de l'oceano vèrso i zòn intèrni della terraferma.[4]
De spèss quèll gener de nivola chì a l’è associàa con el passagg de on front cald che ‘l càosa el sollavàss de l’aria calda che l’è pussée leggera; quand che l’aria calda la riva a saturazion la pò succed ‘na moderada instabilità al livèll de la nivola, fasendola levà su leggerment. [5].
Precipitazioni associàa ai stratocumul hinn possibil ma semper débol e generalment duren pòch.
I stratocumul pòden presentàss in vuna o pussée di stèss varietà che pòden vèss osservàd in di altocumul, o ben: