Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Quella vus chi la gh'ha minga di funt u hin trop poch. Per piesé, giunta di funt a la vus. Insì de vegh un'idea de tücc i olter vus senza font, vardii chì.
El fruntespizzi del liber Principi de geulugia, de Charles Lyell.

La geulugia, dal grech γῆ- (-, "tèra") e λογος (lógos, "discurs"), l'è la scienza che la stüdia la cumpusiziun, la strutüra, la storia e l'evulüziun del pianeta Tera, a partì da quand al s'è indürii fin al dì d'incö; la geulugia la tegn dunca cünt anca de fenomen fisich, biulogich e chimich. Da la fin del secul XX, la geulugia l'ha cumenciaa a met i man anca in del stüdi di alter pianeta e alter corp del Sistema Sular.
La geulugia l'è, in tüt i möd, dumà una broca di scenz de la tera: i alter scienz ligaa sü stregg cun la geulugia a hin:

Broch de la geulugia

La geulugia la pò vess spartida in d'un badalüch de broch diferent, semper dent in del grüp dii scienz de la tera:

A gh'hin di alter südivisiun, duperaa per definì el camp de lavurà di geolugh: ghe poden vess la geulugia ürbana, che la varda i ambieent di cità, la geulugia aplicada, che la dupera i cugnussenz geulogich per met a pòost i prublema de l'om, la geulugia marina, per stüdià i mar, la geulugia mineraria, che la varda cunt l'ögg del geolugh i maner de mandà inanz i minier, e.v.i..

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
Geulugía