Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
Corona Ferrea de Lombardia | |
---|---|
La corona, conservada ind el Dom de Monça | |
Dissegn araldeg | |
Informazion | |
Datazion: | IV-V secol AD |
Materiai: | Lega d'arjent e or, prede preziose, veder, smalt |
Regn | |
Regn dei LombardsRegn d'Italia medievalSaqer Roman ImperRegn d'Italia napoleonegRegn Lombard-Venet |
La Corona Ferrea de Lombardia (ciamada anc adoma Corona Ferrea), in latin Corona Ferrea Langobardiæ, l'è insema una preziosa reliquia e una dei plu antige insegne reai de la cristianitaa.
L'è staita fabricada ind el Volt Medioev, e l'è componida de ses plaqe d'or fissade a un circol d'arjent, qe segond la lejenda al saress fait del ferr de un ciod de la Vera Crox.
La corona l'è deventada vun dei simboi del Regn Lombard e plu tarde del Regn d'Italia medieval. L'è conservada ind el Dom de Monça.[1]
La corona la misura 15 cm de diameter e 5,5 cm de alteza; la pisa 535 gram. L'è faita in lega d'arjent e d'or a'l 80% circa, e l'è componida de ses plaqe tegnide insema con dei cerniere verticale. La g'ha 26 rose d'or a sbalz, 22 jeme de divers color e 24 plaqete floreale faite de smalt cloisonné. I jeme rosse i è granads, qelle viola i è ametiste, qelle blœ scur i è corindon. I oltre decorazion i è de pasta de veder. A l'intern g'è un circol de metall, qe la tradizion la vœl fait col ferr de un ciod de la Crox; inscambe, l'è d'arjent. La corona l'è trop picola per star sul coo de un om, donca l'è probabel qe in orijen la fœss componida de vot plaqe inscambe de ses.
A'l dé d'incœ la corona l'è tegnida ind una cassafort con do porte. La teca de veder l'è staita donada de l'Umbert I ind el 1885. L'altar dedegad ind el Dom (ind la Capella de la Teodolinda) e l'è stait realizad su dissegn del Luca Beltrami ind el 1895-96 ; volt 7 meter, in su la bas la g'è scolpida la corona cond la fras «est sedes italiae regni modoetia magni», menter dedree g'è l'iscrizion «Anno Domini millesimo / octingentesimo / nonagesimo quinto / regnante Umberto / primo hic corona / ferrea reposita».[1][2][3]
I è staite formulade plu ipotesi per spiegar ol perqè la corona al dé d'incœ l'è trop picola per vesser portada sul coo. Vergun al pensa qe in orijen la fœss adoma una corona votiva.
Segond la recostruzion de la Valeriana Maspero, in orijen la corona (montada su l'elm de Costantin) la g'hiva vot plaqe in lœg de ses, plu una granda centrala ind la qual la g'era una sqeia de la Vera Crox. L'era tacada a l'elm con do arqets de ferr (ricavads de un ciod de la Crox). I plaqe i g'hera adoma la jema centrala (come s'pœl veder in una quai moneda romana cond el ritrait del Costantin con l'elm sul coo). Qeste carateristege qé i è staite trovade anc in do corone (descoverte ind el XVIII secol) a Kazan', in Russia: l'è probabel qe anc la Corona Ferrea la fœss œvra de oreves orietai.
I lastrine colorade e i oltre prede i è staite jontade de probabel del Teodorig, qe l'ha anc montad la corona su un olter elm (qell orijinal, insema a la plaqa granda, al saress stait tegnid dei bizantin). Plu tarde ol Carl Magn l'havress fait sostituir dei lastrine qe i era ruvinade. L'esam a'l C-14 fait su do toqellin de smalt a n'ha datad vun ind el 500 e l'olter ind el 800.[1] L'aspet de la corona dop del restavor carolinj l'è testimoniad dei documents de l'incoronazion del Federig Barbarossa: l'era plu montada in su un elm e la g'hiva adoma un arqet, e la pudiva anc'mò vesser portada sul coo.
I do plaqe qe i manca i saress staite robade quand qe la corona l'era in pegn ai Umiliats, qe i la conservava ind el so convent de Sant'Agata (indove adess g'è piaza Carobbiolo a Monça). I documents qe i vegn despò del 1300 infait i la descriv come "picola". Ind el 1345 l'è staita daita per un segond restavor a l'oreves Antellotto Bracciforte, qe al g'ha dait l'aspet de adess, con la jonta anc del circol d'arjent intern per rinforzar-la (qe cond el passar dei secoi al sarà scambiad per ol ciod de la Crox).
Ind el Musee del Tesor de San Jenar l'è esponida una recostruzion de l'aspet orijenare de l'elm de Costantin, creada del Bruno Freddi a partir de la ricerca de la Valeriana Maspero.[4][5]
La Corona Ferrea l'è staita dovrada per incoronar i Rex Langobardorum (titol dovrad anc del Carl Magn e dei so sucessor). Donca la faxiva part de la Tripla Incoronazion del Sacro Roman Impero.[6]
Ol storeg de Monça Bartolomeo Zuqi, qe al scriviva ind el 1600, l'hiva contad 34 incoronazion fina a qell moment. Però i è miga tœte provade con dei documents storeg.
Qelle segure, dop dei sovran lombards, i è: