Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Quell articol chì l'è domà on sbòzz. Se violter sii bon de mettegh dent on quejcòss de puu, preocupeves minga e provégh.

L’atmosfera solar a l’è el strat de gas che gh’è intorna del sol. Se reconóssen du strat ind l’atmosfera solar: la cromosfera e la corona.

Cromosfera

[Modifega | modifica 'l sorgent]
Per savenn pussee, varda l'articol Cromosfera.

La cromosfera a l’è on strat de gas intorna de la superfice del sol (o ben de la fotosfera che l’è el strat pussèe defoeura); la pò vèss vedùda domà in del cors de ‘n’ecliss totàl, de color incarnadìn. El sò spessór a l’è de circa 10000 km. El so bòrd a l’è nò sòli per via de la turborenza.[1]

Coròna

[Modifega | modifica 'l sorgent]
Per savenn pussee, varda l'articol Coròna solar.

La coròna a l’è strat pussée defoeura de l’atmosfera solar, a l’è fada su de gas ionizzàa pòch sberlusent e la po’ vèss veduda domà in del cors di ecliss. El so spessor l’è de 17 millón de chilometri.[1] I partìcol che scapen via de l'atmosfera solar in del spazzi van a fa su el vent solar.[1]

Vos correlaa

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  1. 1,0 1,1 1,2 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 115. ISBN 88-483-1168-7.