La Xunta de Galicia (en catalàJunta de Galícia) és l'òrgan col·legiat del Govern de Galícia, segons l'Estatut d'Autonomia de Galícia. Està formada pel president i pels vicepresidents i conselleiros (consellers),[1] que són nomenats pel president. Galícia exerceix les seves funcions administratives a través de la Xunta i de les consellerías (conselleries).
La Xunta de Galicia té el seu origen a la Junta del Regne de Galícia creada el 1528 i que funcionaria, amb algunes interrupcions, fins al 1833.
Durant la Guerra d'Independència Espanyola, el 1808, es va crear la Xunta Suprema de Galícia per dirigir la lluita contra els francesos i mantenir l'ordre públic. La Junta Suprema va assumir les funcions militars, legislatives i de relacions internacionals fins a la creació de la Junta Suprema Central.
El 1843 es va constituir una Xunta Central presidida per Xosé María Suances, oposada a la regència de Baldomero Espartero.
El 1846 es produeix l'aixecament del comandant Solís a Lugo, que dissol el Consell Provincial i la Diputació organitzant la Xunta Superior del Govern de Galícia, presidida per Pío Rodríguez Terrazo i que acabaria amb l'afusellament dels Màrtirs de Carral.
Finalmente, el Reial Decret-Llei 7/1978 i el Reial Decret 474/1978 aprovats el 16 de març de 1978 designen la Xunta de Galicia com a govern autonòmic gallec.[2]
Competències
La Xunta regula els seus propis tributs, elabora les normes per gestionar els imposts estatals i elabora i aplica el pressupost de Galícia.
També té competències exclusives, entre les quals es troben les referents a:
Organització de les seves institucions d'autogovern i de les comarques i parròquies rurals com entitats pròpies de Galícia
Ordenament del territori i del litoral, urbanisme i habitatge
Actuacions en relació a les institucions del dret civil gallec
Normes processals i procediments administratius que es derivin de l'específic Dret gallec o de l'organització dels poders públics
Obres públiques
Vies fèrries, carreteres i transport
Ports, aeroports i heliports
Aprofitaments forestals, hidràulics i relatius a l'energia elèctrica
Aigües minerals i termals
Pesca a les ries i aigües interiors
Fires i mercats
Artesania, patrimoni artístic, biblioteques, museus, conservatoris de música i serveis de Belles Arts
Foment de la cultura i la investigació
Promoció de l'ensenyament de la llengua gallega, del turisme i de l'esport
Assistència social
Creació d'una policia autonòmica
Règim de les fundacions
Casinos, jocs i apostes
Centres de contractació de mercaderies i valors
Confraries de pescadors i diferents cambres
Normes addicionals sobre protecció del medi ambient
↑Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 539. ISBN 84-930048-0-4.
↑Reial Decret-llei 7/1978, pel qual s'aprova el règim preautonòmic per a Galícia (BOE núm. 66, de 18.03.1978) [1] i Reial Decret 474/1978, pel qual es desenvolupa el Reial Decret-llei 7/1978 (BOE núm. 66, de 18.03.1978) [2].
.svg&lang=ca){kind=small}
