Salvia hispanica | |
---|---|
Dades | |
Font de | llavor de xia i oli de xia |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Lamiaceae |
Tribu | Mentheae |
Gènere | Salvia |
Espècie | Salvia hispanica L., 1753[1] |
La xia (Salvia hispanica),[2] és una espècie planta amb flors del gènere de Salvia dins la família de les lamiàcies.[3]
El Còdex Mendoza del segle xvi proporciona l'evidència sobre que havia estat cultivat pels asteques en època precolombina i que era un dels tres cultius més importants.[4] Encara s'utilitza a Mèxic i Guatemala i les llavors són moltes i senceres es fan servir per a begudes nutritives i per aliment.[5]
Es fa servir molt en aliments a Amèrica del Sud i a Amèrica del Nord. A partir de l'any 2013 la UE també n'ha autoritzat l'ús en pans i altres productes.[6]
La paraula xia deriva de la paraula nàhuatl chian, que significa «oleaginosa».[1] L'actual estat mexicà de Chiapas rep el nom del nàhuatl «riu de xia.»
És una planta herbàcia anual que fa fins a 1 m d'alt amb les fulles oposades de 4 a 8 cm de llarg i de 3 a 5 cm d'ample. Les flors són porpres o blanques agrupades en inflorescències [[raïm|racemoses]].[7] En realitat moltes plantes cultivades considerades xia són altres espècies de sàlvies com S. lavandulifolia.[8]
És nativa de Mèxic, Amèrica Central fins a Nicaragua, Colòmbia i Equador. Avui dia també es conrea a d'altres països d'Amèrica i Europa.[3]
La xia es cultiva comercialment per les seves llavors que són ovals amb un diàmetre del voltant d'un mil·límetre de color marró a blanc. Les llavors de xia tenen un contingut d'oli vegetal del 25-30%, que inclou àcid alfa linolènic (ALA). La presència d'ALA fa que es considerin riques en omega-3, tot i que en contenen nivells inferiors que d'altres llavors com ara les de lli.
Les llavors de xia es consumeixen a Mèxic i el sud-oest dels Estats Units però no gaire a Europa, especialment a la zona mediterrània on el lli és una alternativa autòctona més rica en greixos omega-3. L'any 2008 Austràlia n'era el principal productor del món.[9] L'espècie similar Salvia columbariae també es fa servir, però no es comercialitza per alimentació.
L'any 2008 la Unió Europea aprovà la xia com a nou aliment i en permet l'addició d'un màxim del 5% en la producció de pa.[10]
Les llavors de xia es poden menjar crues i proporcionen proteïnes, greixos i fibra.[11] La xia fresca és la remullada en aigua o sucs de fruita. Les llavors remullades es poden utilitzar en diversos aliments.
Els brots germinats de xia s'afegeixen per exemple a amanides i entrepans. De vegades es fan germinar en recipients porosos d'argila que als Estats Units són populars sota el nom de Chia Pet.