| маньси/моаньсь | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 2.746 (2002)[1] |
| Parlants nadius | 938 (2010 ) |
| Oficial a | Khàntia-Mànsia |
| Autòcton de | Sibèria |
| Estat | Khàntia-Mànsia, Iamàlia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües uralianes llengües úgriques llengües obi-úgriques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i alfabet mansi |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mns |
| Ethnologue | mns |
| IETF | mns |
El vogul també anomenat mansi és una llengua uraliana parlada per més de 3.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi (Rússia). Segons Karjalainen i Ahlquist, es dividien en quatre dialectes que comprenien els següents territoris:
- Septentrional (regió de Lozva superior i Sosva)
- Oriental (al riu Konda i afluents)
- Occidental (als marges de Pelymka i Vasgilsk i curs inferior i mitjà del Lozva)
- Meridional (regió de Iavda).
La llengua es caracteritza, segons Karjalainen, per:
- Forta harmonia vocàlica de l'ugrofinès *s > t, com tän, del finès suone, i *sh > t, com tengaer (talp).
- Declinació rica en posposicions, i amb el dual.
- Conjugació subjectiva i objectiva, com rati (batre) – ratilem (jo el bato).
Exemple de vogul amb la traducció al català:
- Man ault olep jegov! tak jälpenlachte nag namen...
- Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom...
