Chăm Pa, Chiêm Thành (vi)  | |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Capital | Vijaya (oc)  | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | Old Cham (en) sànscrit | ||||
| Religió | hinduisme, budisme i islam | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 192 | ||||
| Dissolució | 1832 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia oligarquia | ||||
Txampa (Champā, en sànscrit: nagara Campa; en Khmer: ចាម្ប៉ា ; en llengua txam, Chăm Pa; en vietnamita Chiêm Thành, en vocabulari Sino-vietnamita i als arxius xinesos 占城 [Zhànchéng]) va ser un antic estat hinduista situat a l'est de Indoxina (192–1832). Ètnica i lingüísticament estava format bàsicament per un poble malai-polinesi, els txams o chams, amb un idioma relacionat amb l'Atjeh[1]encara que al llarg de segles el regne de Txampa va sofrir la pressió de parlants vietnamites. Actualment, els txam constitueixen una de les minories importants a Cambodja i Vietnam.
El regne de Txampa se situava entre el delta del riu Mekong, al sud, i fins a aproximadament les "portes de Hue", al nord, de manera que el seu territori corresponia en gran manera al que fou el Vietnam del Sud, excloent l'extrem sud.
El regne de Txampa va ser habitat per l'ètnia dels txams, un poble d'origen malai–polinesi, encara que l'aristocràcia fundadora de l'Estat hauria provingut de l'est de l'Índia (una teoria considera que el nom Txampa prové d'un sector de l'antiga Bengala, en l'actual Bihar, on la principal ciutat es deia Champāpuri).
El sorgiment de l'Estat Txampa obeeix principalment als següents factors: la conversió a l'hinduisme de les poblacions locals a causa de l'activitat de mercaders indis que des d'inicis de l'era cristiana van arribar a ser un interessant corrent migratori en territoris de l'actual Annam, migració que va aconseguir imposar la seva cultura a la regió, i el caos en el qual va entrar la dinastia xinesa dels Han, caos que va possibilitar que, l'any 192, el governador regional es declarés independent i fundés les bases de l'Estat Txampa, prenent el nom dels txam.
El Regne de Txampa mai va arribar a ser un Estat centralitzat, sinó que va ser una sort de confederació de, segons les èpoques, tres o quatre principats o circumscripcions amb un monarca comú.
Els principats eren:
Tals principats o circumscripcions es trobaven al seu torn subdividits en "municipis", ciutats i llogarets; existien una mica més de cent d'aquestes subdivisions menors cadascuna amb una població que variava entre les 300 i 700 famílies, la capital, Vijaya, va arribar a posseir més de 2500 famílies en 1069.
La població d'aquest regne mai va ser nombrosa: s'estima en 200.000 persones a inicis del segle xii, en aquesta època es dividia en txams pròpiament dits i la població a la qual anomenaven kirates, sent aquests població important als territoris corresponents a les actuals Ba Na, Gia Rai, Ê Ðê, Ra Glai i Chu Ru.
El signe del poder real era un para-sol, emblema de l'absoluta autoritat del rayá (rei) qui tenia poder de vida o mort, administrava tot el país i efectuava els nomenaments en càrrecs i ocupacions. Tal monarca era anomenat en sánscrit Rajadiraja o Rayadiraya (Rei de reis) o, en idioma txam, Po Tana Ratlla (senyor de tot el país).
Al segle V una nova dinastia va prendre el poder d'aquest regne, es va lliurar del jou xinès i es va iniciar un període de prosperitat, no obstant això Txampa estaria en guerra gairebé contínua amb els seus veïns, per exemple el regne de Java, l'emergent Imperi Khmer (veure: Cambodja) i les províncies meridionals de la Xina. La capital es trobava llavors en Indrapura (actual Trà Kiêu prop de Đà Nẵng).
El 875, Indravarman II va establir la dinastia anomenada d'Indrapura, transferint la capital a la província d'Amarāvatī i adornant-la amb nombrosos palaus i temples.
Cap al segle x, alliberat del jou xinès, el rei vietnamita de Dai Viêt (a l'àrea del riu Sông Hõng, és a dir el Tonkín o actual part més al nord del Vietnam) davant l'increment de la població vietnamita a causa de les millores en les collites d'arròs, va buscar estendre els seus dominis i va emprendre l'expansió cap al sud (o Nam Tiên) entrant d'aquesta manera en conflicte amb el Regne de Txampa que va cedir el territori d'Amarāvatī l'any 1000 i Vijaya el 1069.
En 1145 els khmers (o cambodjans) conduïts per Suryavarman II van ocupar gairebé la totalitat de Txampa, no obstant això, cap a 1148 el nou rei txam, Jaya Harivarman I va alliberar al seu país de l'Imperi khmer i fins i tot el 1171 els txams van arribar a ocupar l'aleshores capital khmer: Angkor.
No obstant això Txampa va recaure sota l'ocupació cambodjana entre 1190 i 1220, a això es van sumar els atacs dels reis Trãns del Vietnam i dels mongoles el 1284. Els conflictes incessants van reduir encara més el territori txam, tan és així que a finalitats del segle XV el regne de Txampā ja es trobava pràcticament desbordat. El 1471 Txampa va sofrir una greu derrota davant els vietnamites i el regne va quedar reduït al petit enclavament de Nha Trang. Txampa i la seva població foren llavors absorbits al Vietnam. El 1720 el rei de l'enclavament de Nha Trang va fugir a Cambodja amb la seva cort. Els prínceps txam van mantenir algun poder fins a 1822, any en què el regne de Txampa va quedar totalment absorbit pels vietnamites si bé encara hi va haver algun resistència en els anys següents.
Primera Dinastia
Segona dinastia
Tercera Dinastia
Quarta dinastia
Dinastia de Pānduranga
Dinastia Bhrigu
Setena Dinastia
Vuitena dinastia o dinastia del sud
Novena dinastia
Desena dinastia
Onzena dinastia
XI Dinastia
Dotzena dinastia
Tretzena dinastia
Catorzena dinastia
Dinastia quinzena o de Po Saktiraidaputih
