Tinlot

Bandera
Casa de la Vila
Localització
50° 29′ N, 5° 22′ E / 50.48°N,5.37°E / 50.48; 5.37
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte d'Huy
Capital	Tinlot
Conté la subdivisió	Abée (en) Fraiture Ramelot Seny Soheit-Tinlot
Població humana
Població	2.709 (2018) (72,98 hab./km²)
Idioma oficial	francès (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Zone de police Du Condroz (fr) Emergency zone Hesbaye-Meuse-Condroz (en)
Superfície	37,12 km²
Limita amb	Nandrin
Organització política
• Mayor of Tinlot (en)	Christine Guyot (en) (2018–)
Identificador descriptiu
Codi postal	4557
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	085
Lloc web	tinlot.be

Tinlot és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. A l'inici de 2008 tenia uns 2544 habitants;^[1] quant a la població, és el municipi més petit de la província.

Tinlot i els seus nuclis van pertànyer al Principat de Lieja fins al 1794, quan França va annexar el territori i crear la subdivisió administrativa de municipis que va perdurar fins a la fusió del 1977. El 1815, van passar al Regne Unit dels Països Baixos (1815) i per fi a Bèlgica (1830).

Tinlot és un municipi rural, típic de la comarca del Condroz, L'activitat principal del municipi és l'agricultura i l'explotació dels boscs. A poc a poc, gràcies a la seva tranquil·litat i la qualitat dels paisatges, el poble s'està urbanitzant.

• Abée
• Fraiture
• Ramelot
• Seny
• Scry
• Soheit-Tinlot

• 
  Castell d'Abée
• 
  Masia a Scry
• 
  El til·ler trincentenari
• 
  església neoromànica de Fraiture

• El Castell de Tinlot, reconstruït el 1617 i restaurat, a l'estil romàntic al segle xix. Comprèn una capella, fundada per Wathieu de Woot, senyor de Tinlot, amb baixos relleus atribuïdes a Jean Del Cour.
• La masia castral de Tinlot
• La masia castral de Soheit, fundada al segle xiii. La construcció actual data dels segles xvii i XVIII?
• El Castell i la masia castral d'Abée
• El Castell de Saint-Vitu del 1751
• El castell de Tillesse a Scry del qual el primer esment escrit data del segle xiii quan pertanyia juntament al senyor de Tinlot i al capítol de la catedral de Sant Lambert de Lieja. Més tard va escaure a l'abadia de Val-Notre-Dame fins a la revolució francesa.
• L'església de Martí de Tours a Scry en estil neogòtic.
• L'església de Remacle a Fraiture, en estil neoromànic
• Mes masies Demoitié (1665), Grosjean i el Vieux Château
• L'església de la mare de déu de Ramelot
• El castell de Ramelot construït de 1666 a 1810, que va pertànyer a l'advocat
• El til·ler tricentenari
• El túmul de Ramelot
• La plaça del Baty de Seny, monument llistat des del 1984, envoltada de masies i de cases de pedra, típiques del Condroz i l'església de Sant Pere, antiga possessió de l'abadia de Sint-Truiden, reconstruïda al mig del segle xix. Sant Trudo, fundador de l'abadia epònima, hauria passat al poble de Seny al 655 i hauria curat miraculosament el senyor de la lepra i de la ceguesa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tinlot