  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 març 1951 (73 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, poetessa, dissenyadora |
| Gènere | Poesia |
Premis
| |
Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 13 de març de 1951) és una escriptora i dissenyadora barcelonina especialitzada en exlibris.[1][2][3]
De formació humanista (psicologia, grafologia,[4] animació sociocultural, cultures orientals i simbologia), és graduada en disseny gràfic per l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. A partir de 1977 es va especialitzar en el disseny d'exlibris, amb una producció que supera els 400 originals.
Ha estat membre de jurats literaris i, entre d'altres, té el premi Don-na de literatura, l'Eugeni Molero de periodisme i el Josep M. Benet i Caparà de poesia. És Mestra en Gai Saber (2006).[5]
És fundadora i vicepresidenta de l'Associació Catalana d'Exlibristes (1989). És presidenta de l'Associació Dones Artistes SOM 7, integrada originalment per Concha Ibáñez, Adelaida Murillo, Maria Assumpció Raventós, Claude Collet, Lluïsa García-Muro i Núria Tortras.[6] Està vinculada al Grup Vèrtex de l’Ateneu Barcelonès. Com a membre de la comissió literària del Centre Artístic del Penedès de Vilafranca del Penedès, L'Agrícol, col·labora en l'organització d'actes culturals en aquesta entitat. Ha organitzat la vetllada poètica FarambArt al Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú i el cicle poètic anual Viatges i Hospitalitat al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.[7]
El 2020 fou comissària de l'Any Alexandre de Riquer per commemorar els cent anys de la mort de l'artista.[8]
A partir de 1990 s'ha dedicat a la creació literària, i ha publicat una quarantena de llibres, entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. La seva obra, centrada en la feminitat i en la dona com a subjecte d'investigació, també inclou reflexions metafísiques, en el fet artístic, i en la relació entre mitologies i cultures entre Orient i Occident. Ha estat inclosa en antologies poètiques i literàries i ha estat traduïda a diverses llengües.
Escriu al Diari de Vilanova, L'Eco de Sitges, El 3 de Vuit, El Temps de les Arts, Bonart, Núvol, Monvir, La fura, Eix Diari, Quadern de les Idees, El Matí i al Tothosap. Col·labora també amb el Blog de l'Escola de Llibreria. Al llarg de dues temporades (1996-1997) va dirigir i presentar el programa L'amic escriptor al Canal Blau Televisió de Vilanova i la Geltrú.[6] També ha participat en el programa literari radiofònic L'Espurna de Ràdio Vilafranca.
Ha traduït al català La veritable història de la Lídia de Cadaqués, d'Eugeni d'Ors (2002)[1] amb Oriol Pi de Cabanyes; Històries i llegendes, de Víctor Balaguer (2002); i Herba roja de tardor. Cent estances de l'haiku japonès, de Vicente Haya (2009).
Ha traduït al castellà Roca-Sastre, una vindicació del realisme (2004) i Enric C. Ricart i el Noucentisme, d'Oriol Pi de Cabanyes.
