Emperador Tenmu (天武天皇 , Tenmu-tennō?, c. 631 –1 d'octubre de 686) va ser el 40è Emperador del Japó,[1] segons la llista tradicional.[2]
El regnat de Tenmu va abastar des de l'any 673 fins a la seva mort el 686.[3]
Tenmu era el fill menor de l'Emperador Jomei i de l'Emperadriu Saimei, i germà de l'Emperador Tenji. El seu nom de naixement va ser Príncep Ōama (大海人皇子:Ōama no ōji). El va succeir l'emperadriu Jitō, que havia estat la seva neboda i esposa.
Tenmu va tenir molts fills, incloent el príncep Kusakabe i el Príncep Toneri, que va editar el Nihonshoki i va ser el pare de l'Emperador Junnin..
L'Emperador Tenmu va ser el primer monarca del Japó en ostentar el títol de tennō ja durant la seva vida.[4]
L'única documentació sobre la seva vida es troba al Nihonshoki. Tanmateix, va ser editat pel seu fill i és sospitós de no ser d'imparcial.
Va ser particularment actiu en millorar les institucions militars que s'havien fundat durant les reformes Taika.[5]
L'any 672 Tenmu reuní un exèrcit contra el nou emperador Kōbun, el guanyà i Kobun es va suïcidar (incident Jinshin).
L'any 675 l'Emperador Tenmu prohibí el consum de carn d'animals (cavalls, bovins, gossos, simis, ocells), per influència del Budisme, religió a la qual afavorí i va construir diversos temples i monestirs, però també va exercir un control estatal sobre els monjos per tal d'evitar que els camperols es convertissin en monjos.[6]