 | Aquesta és una pàgina de desambiguació. És a dir, una pàgina que us adreça cap a articles amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha dut fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a l'article més adient. |
«Signe» té aquests significats:
 |
Vegeu Signe en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- Signe o símbol, representació d'una idea de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits
- Signe semiòtic, qualsevol unitat de significat que està en lloc d'una altra (una lletra, un codi, una imatge)
- Signe diacrític, s'utilitza per alterar la pronunciació o el significat d'un mot entre paraules homomorfes o homònimes
- Signe matemàtic, en matemàtiques, pot ser positiu o negatiu i es col·loca davant de la xifra. També es diuen signes a allò amb què s'indiquen les operacions bàsiques: el signe de la suma o de la multiplicació, per exemple.
- Signe lingüístic, en lingüística és sinònim de paraula i té dues parts: el significat o contingut mental associat, i el significant o conjunt de lletres o sons amb els quals es representa. Dins de l'escriptura, és cada una de les unitats gràfiques que s'usen per a transmetre un missatge lingüístic, és a dir, les lletres, els signes de puntuació (comes, punts, parèntesis, etc.) o els diacrítics (accents, dièresis, etc.). D'altra banda, pot usar-se com a sinònim de gest, per això es parla de llenguatge de signes.
- Signe clínic, en medicina senyal objectiu que indica una malaltia concreta, oposant-se als símptomes que poden ser més subjectius
- Signe musical, en música, representació gràfica de les notes d'una partitura
- Signe zodiacal, en l'astronomia, cada una de les tretze constel·lacions del zodíac, de les que 12 són utilitzades en l'astrologia per adequació als mesos de l'any
- Gramàtica Signe, gramàtica simplificada del català publicada el 1962 per Albert Jané i un grup de professors per facilitar l'aprenentatge de la llengua.