Scots o Lallans | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua natural i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants | aprox. 200.000 (ethnologue) fins per damunt de 1,5 milions (General Register Office for Scotland, 1996) Un estudi del Govern d'Escòcia (2010) va trobar que el 85% dels participants (sent una mostra representativa de la població adulta d'Escòcia) declarava que parlava escocès en diversos graus[1] |
Parlants nadius | 90.000 ![]() ![]() |
Parlat a | Escòcia, Irlanda del Nord i Irlanda ![]() |
Oficial a | Cap. —Classificada com una "llengua tradicional" pel Govern d'Escòcia. —Classificada com una "llengua regional o minoritària" sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada pel Regne Unit a 2001. —Classificada com a "llengua tradicional" per The North/South Language Body. |
Autòcton de | ![]() ![]() |
Estat | Escòcia, Irlanda del Nord, República d'Irlanda. |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones llengües àngliques ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí ![]() |
Institució de normalització | Cap institució |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable ![]() |
Codis | |
ISO 639-2 | sco |
ISO 639-3 | sco |
Glottolog | scot1243 ![]() |
Ethnologue | sco ![]() |
Linguist List | sco ![]() |
UNESCO | 410 ![]() |
IETF | sco ![]() |
Endangered languages | 10894 ![]() |
Lingüística anglesa |
---|
Anglès
Altres |
Alfabet
Conjugació verbal Verbs irregulars Ortologia Ortografia Fonètica Interferències gramaticals anglès-català Llista de falsos amics del català amb l'anglès |
Literatura dels Estats Units
|
Lingüistes |
Institucions |
L'escocès o escocès de les Terres baixes (de manera nadiua scots o lallans) és una llengua parlada a bona part d'Escòcia (les Lowlands o Terres baixes d'Escòcia) i en algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord, on rep el nom d'Ulster Scots.[2] És una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona que no s'ha de confondre amb el gaèlic escocès o amb el dialecte de la llengua anglesa parlat a Escòcia.[3][4]
El seu parentiu més pròxim, el té en l'anglès i el frisó, amb les quals forma el subgrup de les llengües anglofrísies. Hi ha diverses opinions pel que fa a la consideració de l'escocès com a llengua diferent o varietat de l'anglès, ja que actualment existeix en un continu diglòssic en el qual la llengua escrita és l'anglès escocès.[5][6][7]
El govern escocès reconeix la llengua com a llengua indígena d'Escòcia,[8] juntament amb el gaèlic escocès, a la vegada que és reconeguda com a llengua minoritària d'Europa[9] i classificada com a llengua vulnerable per la UNESCO.[10] Segons el cens de 2011, 1,5 milions d'escocesos saben parlar-la.[11][12]
Els natius es refereixen a la llengua adés com a braid Scots ("escocès general")[13] o simplement fan servir el nom del dialecte que parlen per a referir-s'hi, com ara Doric[14] o Buchan Claik.[15] El nom Scotch, manllevat de l'anglès, a cops es fa servir a Ulster.[16][17] Lallans, nom derivat de la paraula lawlands (terres baixes),[18] també es fa servir, tot i que en la majoria de contextos per a fer referència a una varietat literària.[19] A Irlanda, la llengua es coneix pel nom d'Ulster-Scots o bé Ullans, que és un portmanteau d'Ulster i Lallans.[20]
No té estatut oficial en cap dels països on es parla. Malgrat això, el Regne Unit ha acceptat l'escocès com a llengua regional i l'ha reconegut com a tal sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
N'hi ha diversos dialectes diferenciables:[21]
![]() |
Hi ha una edició en scots de la Viquipèdia |