Infotaula de personaRoland Topor
Biografia
Naixement7 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1997 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, director de teatre, escenògraf, director de cinema, artista gràfic, autor de còmic, il·lustrador, actor de cinema, novel·lista, actor, dramaturg, guionista, escriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
PareAbram Topor Modifica el valor a Wikidata
GermansHélène d'Almeida-Topor Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0867718 Allocine: 3921 Allmovie: p114375 TMDB.org: 49505
Musicbrainz: f5d6db27-da7c-4bf5-b182-0e61fd56a0cb Discogs: 495993 Find a Grave: 21578 Modifica el valor a Wikidata

Roland Topor (París, 7 de gener de 1938 - 16 d'abril de 1997) va ser un dibuixant, pintor, escriptor, cantant, director de teatre, actor i cineasta francès.[1]

Biografia

Fill del pintor i esculptor Abram Topor, el jove Roland visqué els primers anys a París, al desè barri, carrer de Corbeau (avui, carrer de Jacques-Louvel Tessier), i es traslladà després a Savoia, on els seus pares (immigrants jueus) s'amagaven durant l'ocupació nazi.

Va estudiar Belles Arts a París, col·laborà amb el diari Hara-Kiri, amb qui compartia el culte a l'humor negre i cínic, però també explotà la seva vena més rosa a la revista Elle.

El 1962, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, creà el moviment Panique.

Era germà de la historiadora Hélène D'Almeida-Topor i oncle de l'historiador Fabrice d'Almeida.

Topor i el cinema

Atret pel cinema d'animació, col·laborà amb René Laloux. Després de nombrosos curtmetratges, el llargmetratge La Planète sauvage obtingué, el 1973, el premi especial del jurat de Cannes. Li obrí les portes a fer Italiques el 1974, en companyia de Fernando Arrabal.

Com a actor, interpretà rols secundaris ens films com Nosferatu i altres.

Els anys 70 veieren també la seva novel·la Le Locataire chimérique, adaptada al cinema de la mà de Roman Polanski. Col·laborà també amb Federico Fellini a Casanova, dissenyant les imatges que es projectaren a la seqüència de la "llanterna màgica".

Premis, homenatges i altres

Bibliografia (selecció)

Novel·les

Selecció de relats i novel·les curtes

Teatre, òperes

Recull de dibuixos

Diversos

Traduccions

Referències