Per a altres significats, vegeu «retoc fotogràfic».

Retoc en arqueologia és un procediment d'acabat dels estris de pedra per adaptar-los a una funció específica.

Classificació segons la manera de fer el retoc

• Retoc simple: Fets a la vora de l'ascla disminueix el tall de l'aresta
• Retoc pla:Fet mitjançant pressió, penetra en la superfície interior. És específic del Solutrià.
• Retoc abrupte o abatut: Destrueix l'aresta tallant
• Retoc sobreaixecat: Successió de diversos retocs simples. Si són retocs profunds se'n diu retoc escaleriforme, si són més superficials retoc esquamós.

Classificació segons l'orientació del retoc

• Retocs directes: Fets en la cara dorsal
• Retocs indirectes: Fets en la cara ventral.

Retocs característics segons èpoques prehistòriques

Tots els retocs poden aparèixer en qualsevol època però n'hi ha que predominen en alguna.

• Retoc simple: Comú a totes les èpoques
• Retoc pla: en el Solutrià i també en el neolític.
• Retoc escaleriforme: en el Mosterià
• Retoc escamós: en l'Aurinyacià.
• Retoc abrupte: Típic del Perigordià, però present en altres èpoques, ja que servia per acoblar l'estri amb altres compostos de pedra o a parts de fusta o os.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Retoc