La paraula responsabilitat prové del llatí responsum, que és una forma llatina del verb respondre. per això diem que responsabilitat és¨l'habilitat de respondre¨.
Existeixen diversos significats de la paraula responsabilitat en català:
Responsable és aquell que conscientment és la causa directa o indirecta d'un fet i que, per tant, és imputable per les conseqüències d'aquell fet (és a dir, una acumulació de significats previs de responsabilitat), acaba per configurar-se un significat complex: el de responsabilitat com virtut per excel·lència dels éssers humans lliures. En la tradició kantiana, la responsabilitat és la virtut individual de concebre lliure i conscientment les màximes universalitzables de la nostra conducta. Per a Hans Jonas, en canvi, la responsabilitat és una virtut social que es configura sota la forma d'un imperatiu que, seguint formalment a l'imperatiu categòric kantià, ordena: “obra de tal manera que els efectes de la teua acció segueixen compatibles amb la permanència d'una vida humana autèntica en la Terra”. Dita imperativa es coneix com el "principi de responsabilitat".
La responsabilitat és un valor que en la consciència de la persona, que li permet reflexionar, administrar, orientar i valorar les conseqüències dels seus actes, sempre en el plànol del moral. Una vegada que passa al plànol ètic (posada en pràctica), persisteixen aquestes quatre idees per a establir la magnitud d'aquestes accions i afrontar-les de la manera més propositiva i integral, sempre en pro del millorament laboral, social, cultural i natural.
El compliment responsable a la nostra labor humana, siga com anàs, es regiria per principis com:
La responsabilitat jurídica sorgeix quan el subjecte transgredix un deure conducta assenyalat en una norma jurídica que, a diferència de la norma moral, procedeix del geteroorganisme extern al subjecte, principalment l'Estat, i és coercitiva. Són normes jurídiques perquè estableixen deures de conducta imposats al subjecte per un ens extern a ell, la regla pot ser a través de prohibicions o de normes imperatives immorals. La responsabilitat és el complement necessari de la llibertat.
L'efecte propi en les normes jurídiques és la reacció que el Dret (o tota la societat) té respecte del subjecte que viola la norma jurídica, que se suposa no és altra cosa que la manifestació del voler de tots. La sanció és la reacció que té la societat tota respecte d'aquest incompliment.
La responsabilitat també ens ajuda a valorar als altres i a no causar-los dany.